Actualitat de la fira

Com us arriba a les mans el text de Mark Ravenhill i quin és el moment en què decidiu portar-ho a escena?

Marc C: Nosaltres anem llegint constantment de tot, estem sempre a l'aguait de tot el que arriba. A partir d'aquestes lectures busquem alguna cosa que ens remogui, perquè si decidim portar-ho a escena és perquè parla de nosaltres. Quan vam llegir el text del Marc Ravenhill vam sentir tot això, que ens interpel·lava i que ens feia sentir coses, que parlava de situacions que ens fan por, que ens preocupen. Aleshores, veient com era el text, vam escollir les persones amb les que ens venia de gust treballar. Amb l'Anna, l'Elena i el Marc - els directors i dramaturgs de Pool (no water) - hi havia com una connexió, una forma d'entendre l'escena que ens feia sentir molt a gust. A més, amb aquesta obra volíem fer un pas endavant, anar més enllà.

Wasted va ser un èxit el 2015 a la Fira. Com com ha influït això en els següents projectes, com Pool (no water)?

Íntims: Una de les coses que volem és que cada projecte que fem sigui una mica més ambiciós que l'anterior, sobretot en el sentit artístic. Cada vegada tenim més certeses i més interrogants, i cada nou projecte ens planteja nous reptes. Amb Wasted vam aprendre molt, va ser una experiència increïble, un procés d'aprenentatge brutal. Hi va tenir molt a veure el director, l'Iván Morales, un dels grans de casa nostra. És per això que ara teníem ganes un altre cop de descobrir coses noves. Només amb l'elecció del text, amb qui ho farem i com ho farem, ja busquem aquesta part de novetat que ens faci descobrir noves formes de treballar.

Com ha estat treballar amb una dramatúrgia i una direcció a 6 mans?

Íntims: Està sent una experiència molt i molt bona. Nosaltres, com a Íntims, no havíem treballat mai amb un equip tan gran. Aquesta és una de les coses que hem aprés amb el col·lectiu VVAA i els directors que treballen amb nosaltres, que no els hi fa por que l'àmbit d'opinió i de decisió sigui ampli.

Elena Martín: Nosaltres ja vam fer un altre espectacle junts. Som un grup de gent que ens hem conegut fent teatre, estem molt acostumats a treballar d'una forma molt oberta i horitzontal. No busquem combinar-nos per a fer una direcció perfecta a tres bandes, sinó que som 3 persones pensant a la vegada i aportant la seva opinió al procés de creació.

L'obra que presenteu a FiraTàrrega 2017 parla de sentiments molt primitius, de les relacions entre les persones i de les pors. En un món com l'actual, hem de lluitar contra aquests sentiments o hem d'aprendre a conviure-hi?

Elena Martín: La posició que hem adoptat nosaltres amb el text és que la única manera de sobreviure a tot això és aprenent a conviure-hi. La reflexió és que totes aquestes frustracions es converteixen en pors si no aconsegueixes pair-les.

Íntims: Hi ha una frase de l'obra que a mi em crida molt l'atenció, i diu "Va, humans, humanitzem-nos". Hi ha una cosa bastant antinatural però que ens envolta a tots i totes, i és aquesta voluntat de lluitar contra allò que sentim. El que és interessant és entendre que les coses passen per alguna cosa, que sempre estarem mig frustrats i mig realitzats però que hem d'aprendre a conviure amb això, perquè l'alternativa és malviure.

Sou la diferència a la tradició festiva i familiar del teatre fet a Lleida. Com incidiu dins la família escènica d'aquest territori?

Íntims: Nosaltres ens sentim molt orgullosos de venir d'on venim, sentim que la gent de Lleida, els professionals però també el públic, tenen interès per saber què estem fent i per ajudar-nos. A banda, molts de nosaltres tenim la sort que hem de combinar el que fem amb els Íntims amb les col·laboracions amb altres companyies lleidatanes de caràcter més familiar o festiu. El què jo sé de teatre ho he après tant amb els Íntims com amb les altres companyies de Lleida amb les qui he treballat fent teatre de carrer o familiar. Al final veus que algunes coses semblen estar molt lluny però que en realitat estan molt a prop.

Per a qui feu teatre? Feu teatre generacional?

Elena Martín: Hi ha un punt inevitable en tot això i és que en totes les obres que nosaltres fem sempre intentem aportar el nostre punt de vista. Quan els Íntims ens van proposar el text del Ravenhill, teníem molt clar que alguns personatges ens quedaven molt lluny per tot el què els passava, però sabíem que ho podíem apropar a nosaltres i que així ho havíem de fer. Nosaltres som de la nostra generació, tenim els nostres referents tant visuals com rítmics. És inevitable. Però hi ha una cosa molt interessant i que a mi m'agrada molt i és que tot el que hem fet fins ara no ha interessat només a gent a de la nostra edat, sinó que ens hem apropat a altres públics.

Íntims: Per a mi tothom fa teatre generacional. A mi m'interessa el què em pugui explicar una persona de 40 anys o de 60 anys.

Quantes vegades us heu llençat en una piscina sense saber si hi trobaríeu aigua?     

Íntims: Jo estic convençut que m'he llençat a una piscina, la de les arts escèniques, i encara no sé si està plena o buida. Jo tinc el convenciment de que està plena, però ni tan sols sé si està plena d'aigua.

Elena Martín: Jo crec que tots nosaltres compartim la dedicació plena al teatre, a allò que ens agrada, no sabem què ens espera en un futur però almenys hem decidit fer el salt i gaudir-lo. L'obra parla d'això, de saber si ens hem tirat bé, si caurem de costat, si caurem a l'aigua, de no saber què passarà.

Pool (no water), Íntims Produccions