Actualitat de la fira

Com sorgeix Incursió Social?

Incursió Social parteix d'una forma accidental. Nosaltres ens vam començar a especialitzar en cursos de formació on ens tancàvem una setmana i portàvem noms com la Sol Picó o l'Andrés Lima. Eren cursos dirigits a professionals del sector. Però a partir del segon any, amb la Sol Picó, vam pensar que seria interessant ensenyar el resultat d'aquests processos creatius. I així ho vam fer. I va funcionar molt bé. Aleshores vam començar a parlar de tirar endavant un projecte alternatiu, lligat amb la creació artística i que consistia a tancar-nos amb membres del centre Talma de Juneda i de la residència d'avis de Juneda i tirar endavant una obra, així va sorgir el primer Incursió Social.

Welcome to paradise és el resultat final de tot un procés creatiu intens que ha durat uns quants mesos. En què ha consistit aquest procés?

Cada edició d'Incursió proposem un punt de partida, una temàtica que pactem amb tots els centres. Aquesta edició hem fet Welcome to paradise, on el tema gira entorn dels processos migratoris i de la problemàtica dels refugiats. Primer, el que fem nosaltres és proposar una estructura de la dramatúrgia, un esquelet bàsic per saber cap a on aniran els trets i per començar a organitzar els assajos. Després comencem amb una sèrie d'improvisacions on intentem crear un procés creatiu d'acord amb aquesta temàtica, on del que es tracta és que ens sorprenguin i que es deixin sorprendre. El procés de construcció de l'obra dura uns 3 mesos, on hi entren aquestes improvisacions, després acabem de tancar l'estructura de la dramatúrgia i tanquem escenes i personatges, per després acabar tancant-ho tot per a l'estrena.

Quin nivell d'implicació han tingut en aquest procés els actors i les actrius?

La implicació és màxima. Són nois i noies que, tot i fer altres activitats, el teatre els agrada molt. A banda d'això, hi ha alguns punts que fan que Incursió Social funcioni. Per una banda, aglutinem 3 col·lectius diferents: persones amb altres capacitats (amb l'Associació Alba, el Sant Joan d'Almacelles, Talma de Juneda i l'ACUDAM de Mollerussa), gent gran, de diferents residències d'avis; i després hi ha un col·lectiu voluntari, que ja no només és de Juneda sinó que ja comença a ser d'altres pobles. Jo crec que la unió de tots aquests col·lectius és molt característic i aporta un afegit, és molt més motivador. A més, nosaltres sempre hem intentat professionalitzar les obres que duem a terme, posant-hi les eines que posaríem en un espectacle professional. És per això que als actors i les actrius els hi demanem la màxima implicació, perquè és vital si volem que l'obra i el procés creatiu evolucionin.

Welcome to paradise compta amb grans noms de l'escena catalana, com va ser la creació de l'equip artístic?

Nosaltres creiem que l'equip artístic ha de ser un equip professionalitzat. Jo tanco aquest equip amb noms que crec que puguin encaixar. Aquest any comptem amb la Vero Cendoya, que sempre ha estat implicada en aquest projecte i que assumeix el treball més corporal. Després també tenim a la Marta Pérez, de les T de Teatre, que des del primer moment ja va mostrar el seu interès pel projecte i hi va voler participar. Aquest és el nucli dur de l'equip artístic. Però després tenim gent externa com per exemple l'Anna Barrachina, que va estar treballant molts anys amb La Cubana. A més a més, just després de Tàrrega comencem a engegar el nou projecte, on treballarem amb un artista plàstic i on volem incorporar una persona que ens treballi molt l'espai sonor. Cada projecte demana diferents necessitats, i és així com anem construint els equips. Incursió Social és un projecte que cada any es consolida més, i això també provoca que la gent estigui més contenta i amb ganes de participar-hi.

Des de Juneda Incursió impulseu molts cursos d'arts escèniques, mostreu una gran implicació amb aquest sector. Són les arts una via per a poder visibilitzar i normalitzar aquest col·lectiu?

Sens dubte. Però, si vols que et digui la veritat, crec que la nostra tasca és més cap a ells. Hi ha molts centres que treballen molt bé, que fan moltes activitats i que intenten donar veu als seus membres, però la diferència del nostre centre és evident: Passar d'espectadors a protagonistes. La riquesa d'Incursió Social és que ells són protagonistes durant un cert temps i això per a ells és magnífic. Quan vam estrenar Welcome to paradise al novembre la gent se sorprenia que una temàtica tan sensible com la dels refugiats ells ho poguessin explicar d'una forma tan transparent. La característica principal del projecte és que treballem per a ells, els fem protagonistes.

El tema dels refugiats està molt present en l'actualitat dels mitjans i també en el nostre dia a dia. És realment possible que arribi un dia on les fronteres desapareguin?

És molt complex, perquè de vegades encara que no hi hagi una frontera física hi ha una frontera cultural. Jo tinc una visió optimista del món però fàcilment podríem caure en un pessimisme global. Jo crec que el que més fa falta en aquest món és la faceta humanística, que s'ha perdut. Hem entrat en un món on els diners són el motor, on tot es justifica a través de tenir o no tenir diners. Si ens hem de recuperar d'alguna cosa, tan sols ho podem fer recuperant el valor humanista i l'amor.

Welcome to paradise, Incursió Social.

Welcome to paradise, Incursió Social.