Actualitat de la fira

Ets de Guissona. T'ha influenciat en el procés de creació de l'espectacle?

Quan visc un procés de creació tot hi influeix. Des de l'espai en què creem fins a l'espai que ens llevem pel de matí, passant per l'alimentació o el com estava de ple avui el metro.
Sóc de Guissona però ja fa nou anys que no hi visc (fins ara que ho calculo no me n'adono que feia tants anys!), abans de Barcelona vaig viure i estudiar a Tàrrega dos anys. Però és evident que les arrels són les arrels i no només m'ha influenciat ser de Guissona, és que si no fos de Guissona no hauria fet l'espectacle de Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria perquè el meu poble hi apareix i és un punt clau en l'espectacle.

Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria s'ha creat a la perifèria?

El que s'entendria per sala d'assaig durant el procés de creació, hem assajat al centre més cèntric dels centres teatrals, l'Institut del Teatre. Versiones parciales va ser el meu Treball Final de Grau Superior en Art Dramàtic i assajàvem a l'Institut. També hem fet residències al Centre Cívic Can Castelló de Sant Gervasi i al Casal de Barri Pou de la Figuera de Sant Pere, tot a Barcelona ciutat. Qüestions logístiques... Però sí que s'ha creat des de la perifèria perquè totes les intèrprets som de Ponent. L'Amalia Calderón de Tàrrega, en Joan Escrivà-Escolà de Lleida, servidora de Guissona i més sorpreses de la terra que no explicaré ara. Crec que ser de la perifèria és una cosa que es porta a dintre sempre, i encara ho portes molt més per bandera quan no hi vius, almenys a nosaltres, ens agrada reivindicar que som de comarques!

Què vols explicar amb la teva proposta? A quin públic et dirigeixes?

Em dirigeixo a tots els públics que no es qüestionen els ingredients d'allò que ingereixen, i als que s'ho qüestionen també... que fer comunitat sempre és maco. A Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria expliquem la barbàrie dels excedents alimentaris i humanitaris des del nostre territori a partir de cuplets, fandanguillos i pasosdobles. Qüestionem tots els sistemes que ens predeterminen els comportaments des de la infància donant per fet que sortir de la norma és erroni, perjudicial o car. El fast food és el retrat de la nostra societat incoherent: l'hamburguesa, que porta productes processats com la carn i el pa, val un euro. L'amanida, que (a simple vista) porta productes no processats com enciam o tomata, val sis euros. Alhora, el show també és una autocrítica, només faltaria, aquí no alliçonem a ningú perquè totes tenim defectes i som dèbils a les temptacions...

Tu tens formació musical clàssica. Com arribes al cuplet que no deixa de ser un gènere popular?

Jo em vaig passar tota l'adolescència al Conservatori i, és clar, davant de certes àries que em feien cantar, a mi el que em donava vidilla eren les operetes i sarsueles! Després vaig conèixer el Teatre Musical i ja ho tindríem tot. Diguéssim que idealitzava l'avinguda del Paral·lel i la bohèmia, i sempre feia broma que havia nascut tard perquè el que volia era ser una vedette antiga.

Fa uns quatre anys a les alumnes de l'Institut ens varen oferir de crear l'espectacle inaugural per a l'exposició del Palau Robert titulada Actrius Catalanes del Segle XX. Les directores ens van proposar d'escollir un monòleg o cançó que ens identifiqués i la gent proposava Fedres, Julietes... jo vaig portar el "Jo vull ser Miss de la Guillermina Mota". Primer es van quedar parades, després vam posar-hi plomes i tot!

Aleshores vaig proposar a l'Amalia Calderón de fer la Miss i un parell més de peces per presentar-les a una gala reivindicativa que organitzava la Plataforma Recuperem el Teatre Arnau del Paral·lel a la plaça Raquel Meller, just davant del Teatre Arnau tancat i barrat. Cada vegada teníem més repertori fins que va arribar el moment del TFG i passar a l'acció, deixar l'esceneta del acudit i fer teatre de veritat, conseqüent amb els nostres dies. Per això ho anomeno varietté post-dramàtica, perquè estem "rizando el rizo". Però compaginem les dues coses: d'una banda Versiones parciales... que és una peça escènica, i d'altra banda, recitals i concerts-conferència que anomenem Versiones paralelas.

Quins són els teus referents del gènere? (Núria Feliu i Guillermina Mota feien cuplet també).

La Guillermina i la Feliu són autèntic patrimoni. Però també m'interessen Conchita Piquer, Lina Morgan o Marujita Díez. No només tinc referències antigues, és clar, la Madonna o la Rosalía podrien ser cupletistes avui, o fins i tot Marta Sánchez seria una actriu còmica, o la Malú, si és que encara és xicota del Rivera.
Pel que fa a creadors escènics m'agrada copiar del Conde de Torrefiel, de Cris Blanco i de Vértebro.

Has treballat amb Amalia Calderón, per la recuperació del cuplet. Per què? Que és el cuplet pels que no el coneixen?

Hem fet cuplets a llocs tan diversos com una plaça o un museu. Des de la paella popular fins al coctàil de la terrassa del Liceu, és brutal! Tothom te'ls agraeix i te'ls canta, els cuplets no tenen classe social, són camaleònics. Una mica com la gent de perifèria.
Jo diria que els cuplets van predir la nostra era. L'era de les imatges, dels likes i de les melodies enganxoses. Diuen que tenim més de mil impactes publicitaris diaris, doncs el cuplet et patrocina la televisió d'última generació o et critica la veïna del pis de dalt sense necessitat que s'adoni que li has mirat els stories d'Instagram. Els cuplets diuen la veritat i ensenyen les vergonyes. A més, els temps daurats dels cuplets eren també temps de repressió, de censura, de República-sí i Republica-no. Els anys no passen, tu.

Has participat en altres projectes com José y sus Hermanas o la Fundación Agrupación Colectiva. Què et motiva a iniciar el teu projecte propi?

Els cuplets feia tant de temps que em rondaven pel cap que l'elecció va ser fàcil a l'hora d'escollir el tema pel TFG. Va ser projecte propi perquè no tenia companys de musical motivats per a fer cuplets, és la pura veritat.
També confesso que dirigir alguna peça era una espina que tenia clavada i m'ha agradat molt, no sé si l'he treta o l'he enfonsada. Però autodirigir-me no sé si m'ha agradat tant.

Com encares el futur de Versiones o de nous projectes?

Seguim girant amb José y sus hermanas tant a Barcelona com a Madrid, serem a Teatros del Canal a l'octubre. No s'acaba aquí el tracte amb Madrid perquè ens han convidat a cantar a unes jornades de cuplets, i no puc xerrar més!
De moment no tinc cap nou projecte tancat, però sempre hi ha coses en ment i les ganes de seguir provant no falten, el que falta és que la cultura sigui reconeguda com a eina real de transformació social.

Quin va ser el teu primer contacte amb FiraTàrrega?

Jo diria que vaig aprendre la paraula teatre lligada a FiraTàrrega. A casa no hi havia especial afició pel teatre però sí per la cultura, i la Fira sempre s'escau amb la Festa Major de Guissona i aleshores, de petita, quan no tenia cercavila tenia concert o castells. Però algun dia sempre ens escapàvem a Tàrrega i m'agradava tant aquell ambient de multitud expectant...!

Fa molts anys vaig fer un curs de teatre a Guissona amb en Jordi Duran, l'antic director de la Fira. Al cap d'uns anys va ser molt emocionant retrobar-lo a Tàrrega perquè jo estudiava Batxillerat d'Arts Escèniques a l'Escola Ondara i teníem conveni amb FiraTàrrega. Allà vam fer cursos de tota mena i col·laboracions amb companyies professionals. Flipàvem perquè allò ens comptava com assignatura! Recordo aquells dos anys súper intensos i enriquidors. A més, vaig arribar a veure tants espectacles aquelles Fires, alguns m'han quedat gravats per sempre.

És la primera vegada que véns a FiraTàrrega amb espectacle propi. Per què et vas presentar i què esperes de la Fira aquest any?

La Fira té molt públic i molt divers, i aquest còctel es presenta poc en el món del teatre. En el nostre cas també esperem que puguin atansar-se amics i coneguts perquè estem jugant a casa. Pel que fa a la Fira, com a mercat de les Arts Escèniques, s'hi concentren molts programadors nacionals com internacionals i l'equip de Fira t'ajuda a saber quins són el teu perfil. Les dues parts tenim interessos comuns -creadors i programadors- i la Fira estimula que la trobada sigui possible.
Crec que la Fira d'enguany porta moltes novetats: ha canviat l'equip directiu, hi ha cares noves i per primera vegada la directora és una dona. La programació de la nova Fira inclou més pobles dels voltants per fer-los partícips i la inauguració consistirà en una conversa sobre Arts Escèniques a la Plaça Major. Em sembla que ens esperen moltes sorpreses, jo les espero, vaja. També espero poder veure els espectacles de bons amics que estrenaran, tinc una llista una mica llarga!

Quin consell li donaries a una persona que volgués presentar una peça a FiraTàrrega?

Que ho faci convençuda i que tingui clar perquè ha de ser FiraTàrrega el seu escenari. Que també sàpiga que hi ha diverses maneres de presentar una peça a la Fira com per exemple el Programa de Suport a la Creació. Que porti un mànager si vol anar més relaxada els quatre dies tan intensos i que sobretot, molt important, si no ha estat mai a Fira, primer hi ha d'assistir com a públic.