Actualitat de la fira

Com sorgeix Trópico de Covadonga?

Sorgeix a partir de l'enregistrament del proper disc, que vam realitzar en els estudis de Raül Refree entre l'abril i maig de 2019. És un espectacle creat al voltant de la música que vam fer per a aquest disc.És un gir cap a alguna cosa més tradicional, basant-nos en l'essencial de la música popular del nord-oest peninsular: la veu i la percussió.

El mundo por Montera va ser un èxit en l'edició del 2017 a FiraTàrrega i en tot el país. Com ha influït això en aquest nou projecte?

Gràcies a El Mundo per Montera, vaig recórrer tot el país i vaig poder sortir a Europa i Amèrica, això em va donar el reconeixement necessari per començar Trópico de Covadonga des d'un punt molt motivador, tant en l'artístic com a nivell d'expectatives de treball. A més, puc assegura que el pas per Tàrrega va ser decisiu.

Perquè de cop i volta amb les teves propostes la gent canta cançons rurals i escolta contes de la terra quan en altres contextos els ignora o fins i tot els menysprea? Què aportes tu en tot això?

No tinc una resposta clara, intento mostrar aquestes cançons i històries que a mi m'emocionen de la mateixa manera en què ho expliquen els antics, sense pompa, sense acadèmia, sense dogma; no tant ressaltant el valor etnogràfic, que el tenen sens dubte, si no ressaltant el seu valor emotiu, que crec que és el que els va fer perviure fins als nostres dies.

Has viscut en una gran ciutat com Barcelona i ara vius en un poble de 7 habitants. Quina creus que és la imatge que té la gent de les grans ciutats cap als pobles o zones rurals? És errònia?

Crec que és totalment errònia. La imatge que té la gent de les grans ciutats és que aquell que viu en un poble és perquè no té una altra opció, perquè es conforma o perquè és un estrany. Jo crec que la gent que viu al poble necessita menys coses, després és més rica; hi ha un punt budista a tot això, més essencial, més real, més autèntic.

En el teu treball hi ha una voluntat explícitament intergeneracional, per connectar l'univers de les generacions que ens han precedit amb el de les més joves. És això possible?

És clar que és possible; estic molt orgullós de veure com als meus espectacles venen les senyores amb els seus néts, parelles d'octogenaris, gent jove, moderns ... clar que és possible. I necessari.

En les teves cançons i espectacles combines música folklore amb música electrònica. Com aconsegueixes que dos estils tan diferents s'uneixin tan bé i agradin tant al públic?

No són estils tan diferents. Veig molt paral·lelisme en la funció social d'una música i l'altra; ambdues compleixen la funció d'arribar a estats alterats de consciència a través del ball, de la sudació, de l'extenuació; el festejar,  l'agradar, el seduir; la improvisació col·lectiva i els codis no verbals són presents en tots dos moments rituals.

Quins temes tractaràs a FiraTàrrega i com els tractaràs?

A Trópico de Covadonga parlo de totes aquestes històries que a mi em commouen, de personatges anònims de la història d'Astúries que mai haurien d'haver sigut anònims, del seguici, del ball, dels càntics tradicionals i gremials... que tenim una essència molt pura , meravellosa i que la menyspreem per adoptar una closca d'artifici i em fa molta pena tot això. És un espectacle molt més íntim, nostàlgic fins i tot més que El Mundo per Montera.

Quin missatge vols fer arribar al públic de FiraTàrrega?

El meu missatge sempre és el de valorar la nostra cultura, la vinculació amb el territori i el més important: la transmissió de coneixements entre generacions, que és l'únic que ens pot salvar de les notícies falses i dels mass media.

Fotografia de Marcos Suárez