Blog de FiraTàrrega

Comunitat, Espai públic, General, Suport a la Creació 17/02/2025 Àrea de comunicació

Granotes al cel, aigua a la terra

Granotes al cel, aigua a la terra! Rituals i danses de la pluja és un dels projectes seleccionats en la convocatòria 2025 del programa Suport a la Creació de FiraTàrrega. En aquest article, Carlota Grau i Raquel Cors (Banda Esfèrica) expliquen les premisses del seu procés creatiu.

Granotes al cel, aigua a la terra! Rituals i danses de la pluja, és un projecte de creació escènica que pretén retre un homenatge poètic i humorístic a la pluja i a tots aquells rituals vells i contemporanis que els humans hem fet per mirar d’invocar-la o controlar-la. En les diverses metodologies per predir i invocar la pluja al llarg de la història s’hi amaguen sabers i altres formes de relacionar-nos amb l’entorn i de fer comunitat i, també, moltes de les ironies i contradiccions de la nostra espècie. Ens proposem començar fent una recerca de les diverses expressions d’arrel popular vinculades a la pluja (com processons, festes, danses i músiques) per acabar creant un ritual de la pluja basat en la dansa i l’espai sonor, amb i a través del públic. Una creació híbrida que transiti entre les festes populars, la dansa urbana, el teatre documental, la performance, entre la realitat i la ficció, amb l’objectiu de finalitzar amb una peça immersiva de teatre de carrer per a tots els públics.

Podem generar noves ficcions sobre la pluja? El punt de partida d’aquesta creació és convertir la pluja en una quimera, en una falsa esperança, una il·lusió, una fantasmagoria, en un element de ficció escènica. Un pretext, per indagar altres formes d’habitar el món, de percebre l’entorn i de mirar el paisatge natural a través de la hibridació de llenguatges artístics.

Podem crear una dansa participativa per demanar al cel, a la mare naturalesa, a les divinitats, als governs, a qui se senti interpel·lat, que plogui? És ben cert que dansar col·lectivament per demanar a la mare naturalesa que plogui, no farà que plogui, però pot ser un vehicle per qüestionar-nos algunes coses des de l’humor i de passada donar-nos l’espai i el permís per relacionar-nos d’altres maneres, de recuperar sabers populars i redescobrir el nostre cel, celebrar la pluja i la vida.

Ens interessa explorar les relacions que s’estableixen entre el so i el cos, entre les sensacions i el coneixement, entre l’individu i el grup, entre els sabers populars tradicionals i contemporanis, entre l’entorn urbà i rural.

Interessos dramatúrgics

Volem generar un diàleg amb els sabers de la cultura popular, tant els tradicionals com els contemporanis, per tal d’entendre els punts en comú i els contrastos, i extreure un retrat crític i irònic de qui som.

Quins imaginaris i memòries tenim associats a la pluja? Quins sabers es desprenen de la pluja?

Per respondre aquestes preguntes ens centrarem a

• Investigar sabers de pagesia, pastors i altres coneixements populars.

• Recuperar tècniques de predicció meteorològiques basades en l’observació, transmeses tradicionalment de forma oral i que es basaven en la intuïció i en la relació directa entre l’humà i la naturalesa.

• Observar les transformacions del món animal, vegetal i mineral relacionades amb els canvis meteorològics.

• Fer recerca de mètodes de predicció actuals i experiments científics o tecnològics per a la producció de pluja artificial.

• Recopilar i desconstruir les gestualitats de narratives cinematogràfiques icòniques on la pluja actua com a element dramàtic.

Reptes escènics

Volem crear un ritual/dansa participativa. Posar en diàleg el ritual ancestral i els elements simbòlics catalans com les festes i danses populars (el ball dels pastorets o el ball de la civada), amb formes artístiques contemporànies, com les batalles de la dansa urbana. En aquest procés, haurem de

• Intervenir directament el paisatge (urbà i natural) per generar noves ficcions sobre la pluja mitjançant els cossos, el so i el moviment.

• Reforçar la capacitat del so, el cos i el moviment com a generadors d’imaginaris i transmissors del saber d’una comunitat.

• Treballar l’absurd com a estratègia escènica i coreogràfica: practicar la imprevisibilitat, qualitat inherent del clima, per generar un dispositiu escènic en què la capacitat de reaccionar al canvi, aprofitar l’error i el fet inesperat ens serveixin com a estratègia de joc.

• Obrir els processos de creació per a una dansa comunitària. Passar del treball individual al treball col·lectiu amb la voluntat d’integrar la participació a través del format taller i l’assaig obert. Ens interessa treballar amb comunitats diverses per posar en pràctica dinàmiques intuïtives i de joc per arribar a un sistema coreogràfic obert, permeable a tothom.