Blog de FiraTàrrega

Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General 11/08/2016 Àrea de comunicació

Som l’altaveu perquè la gent conegui tota la informació

ENTREVISTA A SIMONA LEVI

Artista multidisciplinar. Activista. La Simona lluita per l’apoderament de la ciutadania i ara ho fa a través de l’obra de teatre HAZTE BANQUERO. Tarjetas Black: todo lo que quisieron ocultarte con sus propias palabras, que es podrà veure a FiraTàrrega 2016. Fundadora de la plataforma Xnet, a través de la qual es van filtrar els correus electrònics de Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, ara ens presenta aquest espectacle. Una peça de denúncia del ‘Cas Bankia’, que s’ha construït a partir dels més de 8.000 correus de Blesa i que s’ha impulsat a través de les plataformes Xnet i 15MpaRato. Una història absolutament real, punyent i dramàtica. Pur teatre de dades. Però també teatre documental, drama realista i un punt de comèdia. Una obra urgent i necessària, imprescindible. Amb un objectiu molt clar: les persones –i no pas les institucions- acabaran amb la corrupció. Una veritat insultant.

– Primer de tot, com sorgeix la plataforma sense ànim de lucre EXgae?
EXgae sorgeix l’any 2008 quan estava creant l’espectacle Realidades avanzadas, una peça sobre el dret a l’habitatge, en la que apareixien vídeos gravats amb càmera oculta. Un d’ells va tenir molta repercussió a Youtube, perquè vàrem descobrir que a l’oficina antimobbing de l’Ajuntament de Barcelona en realitat es feia mobbing. La Caixa, que apareixia al vídeo, va demanar a Youtube que l’eliminés, al·legant copyright. Aleshores era molt poc comú sol·licitar això… ara ja no tant.

– Copyright?
Sí, de sobte em vaig adonar que el copyright –que en teoria havia de servir per a defensar els artistes- era un element que censurava els artistes. I aleshores em vaig adonar que ens havíem d’organitzar per a lluitar contra aquest tema. Juntament amb diversos professors universitaris (que tenien problemes de copyright per mostrar materials als seus alumnes), amb l’Ana María Méndez (propietària d’una empresa informàtica de Barcelona, que tenia un plet contra la SGAE per l’eliminació del cànon digital) i amb d’altres companys vàrem muntar EXgae.

– EXgae sona gairebé igual que SGAE.
El vàrem crear amb una intenció irònica i crítica, volíem generar un espai per a compartir i utilitzar recursos jurídics, per tal que la gent es pogués defensar d’aquests abusos.

– I el 2010 canvieu el nom de EXgae per Xnet?
Evidentment, la SGAE ens va amenaçar amb posar-nos un plet de marques i patents, perquè deia que EXgae sonava igual que SGAE. Naturalment nosaltres l’havíem escollit com una provocació i ells hi van caure de ple. I com que no ens venia de gust lluitar en aquest plet absurd, decidim canviar el nom. Així també demostrem com d’abusius poden arribar a ser… sempre amenaçant el ciutadà a través de la via judicial…

– Però no només va ser per aquest motiu. Aleshores ja treballàveu sobre temes que anaven més enllà del copyright.
Des de la creació d’EXgae hem evolucionat i ens hem interessat per la cultura lliure, per la defensa d’Internet en sí mateix com a eina i com a filosofia. Ara estem més centrats en qüestions relacionades amb l’era digital.

– Quins són els objectius d’Xnet?
Xnet és un observatori i un espai d’acció sobre drets civils a l’era digital. Parlem sobre neutralitat a la xarxa, corrupció, noves formes d’organització democràtica, democràcia real…

– I què és per a tu Internet?
Internet són tres coses: una eina, un camp de batalla i una època històrica. És un camp de batalla perquè els estats i les multinacionals contínuament ataquen l’espai virtual col·lectiu, perquè el volen transformar i privatitzar. Volen que sigui com una televisió més, que ja no tingui capacitat democràtica. I dic que Internet és una època històrica perquè ha generat un canvi radical d’estructura mental, que permet un salt a formes democràtiques cada vegada més evolucionades i reals.

– Ets una activista que aposta per la lliure circulació del coneixement, sobre tot centrat en l’àmbit digital. Què creus que falta encara per a fer?
En aquest sentit hi ha una propaganda molt forta per a que la gent no continuï essent amo de l’espai a Internet. Per exemple, tota la lletania sobre la pirateria és un despropòsit, jo crec que la tecnologia comporta canvis i fa que certes formes de guanyar-se la vida quedin obsoletes i que n’apareguin de noves. Simplement és un canvi de model de negoci.
És el mateix que passava durant la inquisició i la invenció de la impremta. Una lluita entre els poders fàctics, que intenten protegir un status quo, i la societat civil, que intenta canviar de pantalla, anar a la pantalla següent amb formes de democràcia cada vegada més real.

– L’objectiu d’HAZTE BANQUERO és que la gent surti del teatre enfadat però crec que va més enllà. Després de veure l’obra, la gent ha de sentir la necessitat d’actuar d’alguna manera contra aquests fets?
Sí, nosaltres volem parlar d’un final feliç. Lamentar-se dels fets que han passat és una política nefasta de passions tristes, jo no crec en aquestes coses. Crec que els ciutadans tenim el deure i la responsabilitat de lluitar pels nostres drets. I la història de HAZTE BANQUERO és principalment una història que narra com els ciutadans s’organitzen i guanyen, i això és el final feliç que volem transmetre al públic.

– Un final feliç per a donar a conèixer les accions del col·lectiu 15MpaRato?
També volem mostrar com l’status quo intenta silenciar l’organització ciutadana. 15MpaRato ha portat a judici a gairebé un centener de polítics. Això és enorme i ningú ho sap, perquè és increïble com el sistema – inclosa la premsa, els partits que diuen ser nous i renovats, els ministres, els jutges, advocats…- està plantejat per a silenciar la nostra capacitat d’organització ciutadana i ens expliquen històries falses.

– El judici oral per a la sentència del cas que apareix a HAZTE BANQUERO és l’any que ve. Per això heu estrenat ara? Consideres que és una obra de teatre urgent, que la gent pugui conèixer de primera mà el contingut de tota aquesta trama?
Exacte, creiem que la sentència no pot ser en cap cas absolutòria i hem d’evidenciar els fets. Som l’altaveu per a que la gent conegui tota la informació, ja que només des de la ciutadania podrem pressionar per a evitar que el judici acabi malament.

– Després de FiraTàrrega aneu a Madrid, com creus que serà la recepció allà?
Segur que serà més complicat, perquè a HAZTE BANQUERO ens fiquem amb tothom – PP, PSOE, IU, Podemos, els dos principals sindicats… – Expliquem una història real i amb molta tristor assegurem que tots hi estan posats. Segur que a Madrid no s’ho prenen tan bé, però nosaltres expliquem la veritat.

– Heu compilat més de 8.000 correus electrònics en l’espectacle, que dura una hora i mitja, però que inicialment tenia un guió de sis hores. Ara esteu plantejant una versió audiovisual més llarga amb Minoria Absoluta. Ens pots explicar com es durà a terme?
Encara estem parlant sobre el format, però segurament farem una pel·lícula amb Minoria Absoluta, probablement amb una coproducció internacional. Des de sempre traballem en xarxa amb diversos organitzacions internacional com la Courage Foundation, Web We Want, LaQuadratureDuNet… A Europa interessa molt el que estem fent.