Blog de FiraTàrrega

Arts de carrer, General 11/02/2021 Àrea de comunicació

A les pistes d’un nou paradigma sobre el riure

El 2020 es va fer efectiva la primera convocatòria del programa Hivernem, impulsat per FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’escriptura de creacions artístiques vinculades a les arts escèniques i a l’espai públic. Ada Vilaró, amb un projecte sobre els efectes del canvi climàtic i Jordi Aspa amb una recerca sobre un nou paradigma per al riure van ser els guanyadors d’aquesta convocatòria. Publiquem aquí en dues entregues quin és el punt de partida de les seves recerques, que tenen com a finalitat l’escriptura d’una dramatúrgia. Després del projecte d’Ada Vilaró, us presentem ara el de Jordi Aspa.

En segundo lugar, como bien dice Ferenczi, la concepción de Bergson se aplica sólo al motivo de la risa, no a la risa misma. ¿Qué es, entonces, la risa? Un enigma —es, en efecto, el único lenguaje, junto con el llanto, natural, innato en el hombre…

Lewis Carroll, Matemática demente

Per Jordi Aspa

El riure és un tema molt seriós. Aquest oxímoron és una de les bases de la cerca per desfer-nos dels conceptes banals o de menyspreu que es puguin tenir sobre el riure.

A la Declaració Universal dels Drets Humans, no hi surt cap esment sobre el riure, l’humor o la felicitat. Crec molt seriosament que és un símptoma molt clar del grau de presa de consciència dels humans cap a la comicitat, el riure i l’humor.

Analitzar la situació actual

La investigació posarà el punt de mira en analitzar aquests indicadors en els diferents àmbits que representen la societat en l’actualitat, buscant indicadors comparatius d’altres èpoques i qüestionant els resultats.

Identificar el paper del riure en les nostres vides

Detectar si l’humor i el riure poden transformar maneres de fer establertes per costums, polítiques i/o creences i de quina manera. Posar de manifest altres formes del riure com la ironia, el sarcasme, el riure de pessigolles, la sorna… Adonar-nos del tracte que se li dóna a l’humor amb intencions predeterminades o inconscients per part dels poders fàctics i que són acceptades i consensuades per la majoria de la societat. Furgar en l’univers de l’humor com a eina, des de la formació dels nostres educadors fins a les programacions en els mitjans de comunicació públics i privats, en tot el teixit cultural i artístic (arts en viu, arts plàstiques, cinema), en la política, en la sanitat, a l’espai públic..

Ajudar a fer del riure un bé universal i igualitari

Trobar els vincles possibles entre l’humor i el riure en els àmbits de l’educació, la sanitat, la cultura, la política, per detectar si és un recurs utilitzat i de quina manera s’utilitza. Algunes preguntes. És una forma de manipulació del poder? És una art menor? Tothom té el riure a l’abast?

El riure com un bé cultural

Portar el riure a l’estatus de virtut i de dret; com a tal posar-lo a l’altura d’un bé universal.

Humor masclista

Fer un apunt important sobre l’humor i el riure en una societat amb un fort component masclista; de vegades, alguns actes, comentaris o acudits tenen connotacions que poden ferir sensibilitats en termes de diversitat de gèneres i són acceptats sota el paraigua de l’humor i del riure’s dels altres.

Escriptura de la dramatúrgia d’una intervenció en l’espai públic

Recopilar tota la informació on hi haurà els indicadors vàlids per a crear una dramatúrgia sobre un nou paradigma basat en el riure.

Escriptura de la dramatúrgia del que anomeno provisionalment una «PROVOK-ACCIÓ» a l’espai públic.

El tema central d’aquesta acció dramàtica serà el qüestionament i el joc sobre la percepció de l’univers del riure en els participants a l’experiència. «PROVOK-ACCIÓ» serà una reflexió lúdica i conjunta amb els participants, sobre els vessants del riure en la societat, la cultura, la política i la sanitat. Amb aquesta dramatúrgia vull oferir eines divertides que ens ajudin a reflexionar junts sobre un nou paradigma del riure com a eina transformadora.

Fer una dissertació-debat-accions a l’espai públic amb els participants, per tal de crear diàleg i opinió sobre la influència o no del riure en la societat actual i detectar junts en quins punts el riure pot incidir de forma positiva. Vull utilitzar aparells tecnològics (càmeres de foto, gravadores d’àudio, connexió a internet…) per crear material in situ i poder-lo utilitzar durant el desenvolupament de l’acció.

JORDI ASPA és actor, director i dramaturg amb una extensa carrera artística en l’àmbit internacional. Fundador de la companyia Escarlata Circus l’any 1987, juntament amb Bet Miralta, amb qui també van fundar i codirigir el Festival de Circ Trapezi de Reus, que va rebre el Premi Nacional de la Cultura l’any 2007 i el Premio Nacional de Circo el 2012. A més dels espectacles propis amb Escarlata Circus, ha estat vinculat a projectes com el Circ d’Hivern de l’Ateneu Popular 9 Barris i ha col·laborat com a director i dramaturg amb altres artistes.