Blog de FiraTàrrega
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Formació, Suport a la Creació 21/07/2011 Jordi Duran i Roldós
Sobre la necessitat de dramatúrgia en el teatre de carrer
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
Karrikan, de Kukai Dantza Konpainia |
Molts artistes creuen que el futur de les arts de carrer europees es troba en el teatre visual. A un espectacle sense text se li suposa més projecció exterior.
Allò que sovint trobo a faltar en els espectacles de carrer, bé sigui teatre basat en la paraula o no, són bones històries. Hi ha una manca bastant generalitzada d’escriptura o de voluntat d’escriptura en les arts de carrer. Parlo d’escriptura en el sentit d’organització d’un concepte o idea a través d’alguna forma o disciplina artística, ja sigui de manera clàssica, contemporània, a partir d’un format o d’un altre… També fan falta conceptes potents, temes sorprenents. És necessari renovar els temes, apropar-los a la realitat que vivim i prendre una mica de distància respecte a la sobreproducció d’espectacles de tall festiu o folklòric.
D’altra banda, ocorre periòdicament que artistes els espectacles dels quals parteixen de grans temes, de grans textos de la literatura universal, acaben sempre reproduint les mateixes històries i des del punt de vista més popular: quants Carmen, Orfeu, Faust o Quixot hem vist els darrers anys? Les lletres universals poden donar més, segur; el nostre públic, al qual fàcilment tendim a menystenir, ho agrairà.
Els temps actuals han anat modelant i nodrint de produccions de format petit o mitjà el circuit europeu de les arts de carrer. Espectacles econòmics, fàcils de programar i de digerir. Espectacles que, com a molt, retenim una estona, just fins que un altre ocupa el seu lloc des d’aquest o aquell certamen, i així anem encadenant experiències corrents, relacionades amb el pur entreteniment més que amb el fet artístic.
Amb el teatre de gran format el panorama se’ns presenta encara més difícil. L’escriptura en els espectacles de gran format és generalment pobra. Què difícil es concebre un espectacle de gran format de qualitat! Què difícil ho ha posat Royal de Luxe!
Per tot el que hem anat dient fins ara, el teatre de carrer ha de reivindicar el paper del dramaturg. Qui està escrivint teatre de carrer? Qui està escrivint per a espais no convencionals? Fins a quin punt som conscients d’aquesta necessitat? Estem preparats per a escriure teatre de carrer de qualitat?
A Espanya hi ha alguns exemples interessants. Estic pensant en múltiples escriptures: per exemple, des del circ, quin gran treball el d’Atempo Circ i el seu Atempo; des de les noves dramatúrgies, en el versàtil Roger Bernat i el seu Domini Públic; des de la dansa, en la sòlida escriptura coreogràfica que sustenta Karrikan de Kukai Dantza Konpainia; o també en Laitrum, per demostrar-nos que els invents i les andròmines també poden ser vehicle d’històries interessants…
Entre molts altres problemes de base, al nostre país hi ha un buit preocupant en l’àmbit de la pedagogia teatral. No hi ha espai per a la formació en teatre de carrer.
Em pregunto quin tipus d’herència han deixat les nostres grans companyies de teatre de carrer (Fura dels Baus, Sèmola Teatre, Comediants, La Cubana, Xarxa Teatre…), tants cops abanderats de la nostra cultura a l’exterior, paladins de la cultura en els meravellosos anys de recuperació de l’espai públic després de la dictadura franquista. Per què no hem superat encara aquella etapa de la nostra història, que va culminar amb els jocs olímpics de Barcelona 92, i que seguim copiant i recopiant fins a la saturació?
Què difícil és crear arts de carrer, concebre espectacles per a espais no convencionals! I què difícil és també programar aquest tipus de creacions. Necessitem programadors més creatius, més compromesos amb aquest tipus de material; disposats a conèixer, assumir i bregar amb productes artístics singulars; capaços de traduir-los als nostres polítics i també als nostres públics… Els professionals de la programació podem col·laborar amb els artistes acompanyant els seus projectes, compartint i optimitzant coneixements i recursos: les arts de carrer necessiten atencions específiques i especialitzades. A Tàrrega ho intentem. Els darrers anys ha estat un dels nostres objectius principals. El Programa FiraTàrrega de Suport a la Creació 2011 ha nascut amb aquesta intenció. Entenem que un espectacle en una programació és més que una peça en un puzzle compost per molts espectacles… Cal que hi hagi un diàleg ente la peça exhibida, l’espai on s’exhibeix i la filosofia del certamen. L’èxit de la peça també depèn d’això.