Blog de FiraTàrrega
Arts de carrer, Espai públic, General 11/03/2022 Àrea de comunicació
Ens espera l’inesperat
Eléctrico 28 – FiraTàrrega 2021 © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega
Els darrers temps, la nostra comoditat i la nostra seguretat han saltat pels aires. A la nostra vida privada i a la nostra vida pública. Ens hem hagut d’acostumar a viure en la incertesa i a restar en l’expectativa del que pugui passar. Primer, amb la pandèmia. Després, amb l’evidència que el canvi climàtic té afectacions clares i visibles al planeta. Ara, amb una guerra als confins d’Europa que posa sobre la taula un munt de preguntes i posa en dubte un munt de respostes. Diguem que la incertesa s’ha instal·lat en el nostre dia a dia i posa en crisi la zona de confort en la qual estàvem establerts fins fa quatre dies.
Centrant-nos en el nostre àmbit professional, la incertesa, l’inesperat, l’imprevist es podrien considerar inherents a les arts de carrer i a l’espai públic. Al carrer hi pot passar qualsevol cosa en qualsevol moment: que plogui, que faci vent, que salti l’alarma d’un establiment, que hi hagi molt trànsit… L’espai públic és un espai viu, mutant, un espai de trobades casuals, un espai per a l’expressió artística espontània. El vianant l’utilitza per desplaçar-se d’un lloc a l’altre i els seus desplaçaments, com diu Manuel Delgado a l’Elogi del vianant, són també «una forma d’escriptura en què cada trajecte és un relat, una història íntima, una sembra de memòria».
L’espai públic està farcit de personatges i farcit d’històries per desxifrar, tantes com individus, tantes com dies té l’any. L’espai públic és, doncs, l’espai natural de la dramatúrgia i la coreografia quotidianes, on tots en algun moment esdevenim protagonistes, secundaris, espectadors o simples figurants.
Si no hi ha cap entrebanc, FiraTàrrega 2022 tindrà lloc al mes de setembre i aquest any volem que el tema nuclear de la programació sigui precisament «l’inesperat», perquè volem experimentar i debatre sobre tot allò que s’esdevé en el moment més impensat, que ens trenca la rutina, que ens sorprèn, que ens arrenca un somriure, que ens sotraga l’ànima, que posa en dubte els nostres principis, que ens fa replantejar la nostra mirada, que ens fa repensar l’espai comú, que ens fa somiar, que desperta la nostra creativitat, que ens dona motius per a l’esperança, que ens fa sentir propers a l’altre, que ens recorda que formem part d’un col·lectiu humà, que ens retorna la fe en la humanitat i que, en definitiva, ens recorda la petitesa de la nostra espècie i la grandesa infinita de l’univers.
