Blog de FiraTàrrega
Arts de carrer, Espai públic, FiraTarrega, Territori Creatiu 17/08/2022 Àrea de comunicació
A propòsit de Desclòs
Per Ignasi Busqueta. Rúbrica Teatre
Desclòs, de Rúbrica Teatre ha format part del programa Territori Creatiu i es presenta a FiraTàrrega 2022.
Imagina per un moment que quan vas a obrir l’aixeta ja no raja aigua. Que passen els dies i l’aigua no retorna a les nostres llars.
Amb l’aigua fem coses que van molt més enllà de la pura necessitat material. És la font de la nostra vida. L’aigua dignifica la vida de les persones, els retorna la higiene, els ajuda a encaminar les seves vides. L’aigua és salut. I quantes persones regalarien tot el que tenen per recuperar un bri de salut?
Gràcies a l’aigua ens permetem recuperar la carícia cap al nostre cos, ens tornem permeables amb el que ens envolta i ens permetem tornar a començar, mirar-nos de nou al mirall i redescobrir el nostre rostre. L’aigua ens recorda que en el fons tot està banyat per un caràcter, un impuls, una voluntat, una personalitat compartida i invisible que ens iguala de forma radical. Tot ésser viu es relaciona amb l’aigua. Quan ens formem com a mamífers en el ventre de les nostres mares ja estem envoltats d’aigua.
Sigui quin sigui el continent en el que has nascut, en els textos més antics de qualsevol cultura, l’aigua hi apareix com un element o símbol amb el que sempre ens em relacionat. Parlar del dret a l’aigua és parlar de quelcom que transcendeix el fet material i necessari. L’aigua en cada gota guarda una petita conservació de tota la nostra història. El Desclòs ens porta a reviure aquesta empatia radical i ens recorda que cada cop que embotellem l’aigua ens convertim en titelles de pols de tots aquells que la tenen empresonada.
Què podem fer? Què volem fer?
Com a humanitat podem pensar, a nivell moral, el que està bé i el que està malament. Èticament com a societat podem tenir un projecte de sostenibilitat. Espiritualment podem venerar les muntanyes, els rius, i ballar-li al déu de la pluja….
Però ens oblidem que la qüestió ens transcendeix, que els eixos del poder liberal no deixaran mai d’apuntar cap a la mateixa diana. Una diana que s’expressa amb la màxima: privatització implica més competitivitat i això repercuteix amb més beneficis cap al capital privat. Hem convertit el planeta en un gran supermercat.
Però també hem oblidat que l’aigua disposa de caràcter propi. I quan s’expressa, igual que qualsevol element, és ferotge. I sempre acaba per trencar els murs i obrir-se camí de nou.
Aquest caràcter per més repressió i opressió cultural amb que és vulgui vestir la humanitat, mai serà controlable. I qui sap si un bon dia, de nou, la rauxa ferotge de l’aigua i la llibertat tornaran a dansar sobre la terra fent-la tremolar i recordant-nos que qualsevol de nosaltres té la clau per fer que aquesta dansa comenci.
