Blog de FiraTàrrega

Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega

S’acosta la roda de premsa de presentació de la Fira d’enguany i intento organitzar-me una mica el discurs. Començo a escriure des de l’habitació d’un hotel, a ´S-Hertogenbosch (Holanda) – l’experiència al festival Boulevard està essent fantàstica, acabo de veure un espectacle excel·lent i no puc dormir- i crec que ja està tot explicat. Des de l’octubre que parlo del projecte 2011-14, des de juny que parlo de la programació. ¿Què puc dir de nou? Estic tant familiaritzat amb els espectacles que formaran part de FiraTàrrega 2011 que cada vegada se’m fa més difícil parlar-ne. Com comunicar el treball de les companyies que faran salpar una vegada més aquest vaixell carregat de públics que és la Fira? Com explicar la qualitat dels grups que defensaran el seu treball a capa i espasa, una vegada més, un segon cap de setmana de setembre? Cal que tothom arribi al seu públic, i que cada públic trobi el seu espectacle.

Aquests dies explico la programació a companys de la premsa o de la professió; al personal que a mesura que s’acosta la Fira es va incorporat a la nostra plantilla; als amics i a la família… i, encara que soni pretensiós, m’agrada el que explico. Parlo de qualitat, novetat i creativitat. Al cafè de sota la Fira, el ‘Novum’, em diuen: ‘aquest any hi haurà molt circ i molta dansa, no?’. Jo els responc que ‘hi haurà molt circ i molta dansa, efectivament, i entesos de moltes maneres –ho faig anar molt això ‘d’entès de moltes maneres’, també ‘des de diferents angles’-. Però també hi haurà un espai important per al discurs contemporani, per al teatre de text de primeríssima fila i per al teatre familiar’. De fet, aquesta primera programació que signem amb l’Anna és una reivindicació a tots nivells dels espectacles que parteixen d’un concepte clar i sòlid, que tenen voluntat clara d’escriptura elaborada i de digestió lenta –em refereixo a aquelles recepcions que no se’ns esborren fàcilment de la memòria-. Ens hem posat al costat d’aquells que en temps difícils no han apostat pel camí fàcil, creiem en la gent de teatre, creiem en l’art i els artistes. També per això ens hem implicat més que mai projectes de coproducció, hem posat les nostres instal·lacions, equip i altres recursos al servei de múltiples companyies durant tot l’any. I em fa l’efecte que hem estat útils.

Les 7 companyies que han participat al programa de Suport a la creació arribaran a la Fira amb els seus espectacles rodats, ajustats al seu espai d’actuació -gràcies als assaigs oberts hem pogut detectar diversos problemes que pel setembre podrem tenir solucionats, han estat tan útils!-. També vam poder gaudir de Gravity a Londres el passat mes de juny, dins del Festival GDIF, fet que ens ha permès acabar d’ubicar bé la proposta. Amb l’espectacle inaugural, ens hi posarem d’aquí a ben poc. Els Galindos s’instal·laran a la Central del Circ la setmana vinent amb l’objectiu d’acabar el seu espectacle. Tinc tantes ganes de veure’n un assaig… El compte enrere ha començat… (…) .

…Fa una estona repartia programes d’aquesta Fira entre els col·legues holandesos. La reacció era molt positiva. Un dels objectius que ens vam marcar en començar a plantejar-nos aquesta edició va ser la màxima internacionalització de les companyies programades. La majoria de les companyies programades pot arribar fàcilment al públic extra estatal. A data d’avui podem dir que la programació està funcionant molt bé amb els professionals internacionals. Tenim més programadors estrangers acreditats que mai, i el que em sembla més atractiu, estem atraient nous compradors potencials molt interessants que mai havien trepitjat Tàrrega.

Val a dir que les activitats professionals programades estan esdevenint també un reclam fonamental, la resposta a les conferències vinculades a la Vitrina Iberamericana i a la conferència EWO (Est – Oest) dins en marc de la xarxa Meridans està resultant un èxit. D’altra banda, el ja tradicional Lunch Meeting que l’ICIC organitza cada divendres de Fira està més que encarrilat. Mica a mica s’ha anat convertint en una de les cites imprescindibles per a complementar la nostra tasca d’internacionalització del producte català.

Sincerament, crec que FiraTàrrega 2011 es planteja com a una oportunitat única. Única per a tots els que formarem part de l’aventura. És un repte per la organització que s’està descobrint des de nous punts de vista, amb empenta renovada i un gir incipient en el discurs –està comprovat que els cops de timó bruscos no son mai positius per a la Fira-, però amb voluntat de progrés i ampliació d’horitzons; i també un repte per a les companyies participants, que per primera vegada saben que poden comptar amb nosaltres 365 dies a l’any; i que tenen més a prop que mai un pont a la seva projecció estatal però sobretot internacional.

Ben aviat FiraTàrrega salparà, una vegada més. Podem estar-ne orgullosos… I me’n vaig a dormir. Bona nit.