-
Art comunitari, Arts de carrer, Hivernem 18/12/2020 Àrea de comunicació
Projecte d’espai públic SOS
Per Ada Vilaró
El 2020 es va fer efectiva la primera convocatòria del programa Hivernem, impulsat per FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’escriptura de creacions artístiques vinculades a les arts escèniques i a l’espai públic. Ada Vilaró, amb un projecte sobre els efectes del canvi climàtic i Jordi Aspa amb una recerca sobre un nou paradigma per al riure van ser els guanyadors d’aquesta convocatòria. Publicarem aquí en dues entregues quin és el punt de partida de les seves recerques, que tenen com a finalitat l’escriptura d’una dramatúrgia. Comencem amb Ada Vilaró.
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Comunitat, FiraTarrega, Públics, Suport a la Creació 30/05/2018 Àrea de comunicació
Algo tiene la calle
Dimensiones de un hábitat creativo
por Oriol Martí i Sambola, Director ejecutivo de FiraTàrrega
FiraTàrrega 2017. Valeria Piriz © Martí E. Berenguer
La calle: tratar de describir la calle, de qué está hecha, para qué sirve
Georges PérecCrear en el espacio público es hablar con un lenguaje propio, desnudo, esencial y sincero. Y mucho más. Esto es lo que creo haber aprendido a lo largo de los años y lo que aquí propongo desarrollar desde lo teórico y lo conceptual.
Me refiero a las particularidades consustanciales de las artes escénicas (en mayor medida, por cercanía profesional) y de las artes plásticas, la música, la escultura o la instalación realizadas expresamente en la calle, la plaza, la travesía, el pasaje, el bulevar o la rotonda.
¿Cuáles son las particularidades de la calle cuando la entendemos como espacio creativo? Para afrontar esta cuestión es necesario un inicio antitético: se entiende cómo es la calle analizando cómo no es el recinto. Y hay análisis no antitético, no comparativo. Lo veremos también.
Este artículo identifica seis aproximaciones definitorias de la calle creativa: la dimensión urbanística, la política, la artística, la simbólica, la tecnológica y la atmosférica, presentadas a través de sus porqués, sus relatos y sus ejemplos. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts escèniques, Política cultural 25/05/2017 Àrea de comunicació
Participación: crear en colectivo
Per Bernardo Tovar Samacá, alumne del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
Soy Bernardo Tovar Samacá, nací y me crié en Bogotá (Colombia), estudié Artes Plásticas y tengo formación en Ballet Clásico. Actualmente curso el Máster en Gestión Cultural en la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) y realizo mis prácticas en FiraTàrrega. Junto con Mio Nakano e Iryna Malinskaya, provenientes de Japón y Bielorrusia respectivamente, trabajamos en diferentes aspectos relacionados con la programación del festival, bajo la dirección de Jordi Duran i Roldós.
Desde la constitución de este grupo, el concepto de participación ha direccionado la forma de trabajo. Esta heterogeneidad cultural aporta diferentes recursos y posibilidades, da riqueza y amplía los enfoques de las temáticas a desarrollar, aportando un carácter participativo e integrador. No por casualidad se conformó este grupo, sus características multiculturales evidencian una forma de aproximarse al concepto que guía la programación de FiraTàrrega para el presente año: la PARTICIPACIÓN. Concepto que busca desbordarse sobre la comunidad implicada en el festival, para hacerla sentir parte de un acto de creación común e incluyente.
El abordaje de un acto artístico a través de la participación y lo comunitario, permite hacer frente al aislamiento del arte y su exhibición en espacios privilegiados. También reestructura lazos de relación, fomentando un espacio de encuentro en el que se puede dialogar, reflexionar y proponer diferentes puntos de vista relacionados con distintas realidades, para pensar colectivamente sobre aspectos y problemáticas comunes. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General, Suport a la Creació 03/10/2016 Àrea de comunicació
Crònica d’Antonio Zúñiga sobre la participació de Carretera 45 a FiraTàrrega 2016
Fira Tarrega 2016, será inolvidable. Una experiencia que dejó huellas muy hondas en nuestras vidas. En nuestros cuerpos y en nuestras miradas. Participamos de algo que en estos tiempos se antoja único, pero que ha sido siempre el principal ingrediente del teatro, del encuentro entre personas que hacen comunidad. Un intercambio inusitado, entre lo viejo y conocido pero ahora olvidado y lo único real como esencial en el teatro: El abrazo de los desconocidos. El trabajo constante, en comunidad, en armonía de fiesta y en solidaridad humana, fue lo que marcó la participación de Carretera 45. De ahora en adelante, eso forma parte de nuestros enseres de viaje para utilizar en nuestros siguientes trabajos escénicos. En Fira 2016, convivieron muchas miradas entre seres humanos primero lejanos, que terminaron como amigos. Estrecharon vínculos y crearon arte popular. Arte del pueblo que nace del pueblo, sin demagogias. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General, Suport a la Creació 22/09/2016 Àrea de comunicació
Crònica de Cheolsung Lee sobre la participació de “Massager” a FiraTàrrega 2016
In the beginning of the performance ‘Massager’, I explained to the audience for a while about why we need a massage. I said, “By the massage, our body can be well energized, and mind and soul too!” I experienced exactly the same by the massage from the nature and people in Tarrega and I was so well energized, healthy, full of inspiration and especially well energized with my heart by the big ‘Corazon’ of Tarrega’s people.
The participants(citizen-performers as street massagers) were usual people like me in the beginning, but we exchanged our energies, enjoyed them so much and made them grow up till they became one big Corazon! The performance ‘Massager’ is originally for the massage toward the heart, not just body. We served the massage to the audience by means of emotional and sensitive actions such as touching, driving hard and hugging the audience’s bodies. Llegir més…
-
Art comunitari, Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Formació, Suport a la Creació 09/09/2016 Àrea de comunicació
L’especulació continua existint, el mercat continua i li és igual què hagi passat
ENTREVISTA A MARIA CAPELL, SILERE
Tots els inicis són interessants d’explicar. El d’aquest projecte comença a aquí, a Tàrrega, al Màster de Creació en Arts de Carrer de FiraTàrrega i la UdL. Què et fa interessar per aquest Màster especialitzat en creació a l’espai públic?
Jo em vaig interessar pel màster per dues raons: primer perquè parlava de la ciutat, que és un tema que ja m’interessava d’abans, però que no tenia iniciat i després, perquè parlava de comunicació i producció, que és el que jo estava fent aleshores, treballava en temes de producció i organització. Em va agradar molt i vaig decidir continuar amb els altres mòduls del màster, que tenien més a veure amb la creació, tot i que en aquell moment no pensava que allò que tenia al cap fos prou interessant per tirar-ho endavant. És per això que en el sentit de creació no tenia previst seguir. No sé com he arribat fins aquí, perquè no ho tenia pas previst! Jo pretenia fer un mòdul de tres setmanes i ja porto un any i mig amb el projecte.Un any i mig que ha anat des del treball final de màster a FiraTàrrega…
La temàtica del treball final sorgeix d’una de les assignatures del màster, que era ‘Dramatúrgia en l’espai’. Jo em vaig posar a treballar en coses que m’interessaven, en arquitectures populars i tot això em va portar a pensar en projectes urbanístics que s’havien de fer a Tàrrega i no s’han fet i em vaig centrar en un en concret, en la seva història. Totes les conseqüències que tindria la construcció d’aquest projecte, que havia de ser una gran obra, les institucions parlaven de l’última gran oportunitat per a Tàrrega abans de la crisi i no va acabar passant res. Al final ha acabat sent un terreny que ningú vol, un espai buit. Llegir més… -
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Estudis, Formació, Política cultural, Públics 26/07/2016 Àrea de comunicació
Sobre la felicitat (i la seva absència) o el valor social de les arts de carrer
Per Oriol Martí i Sambola, director executiu de FiraTàrrega
Les arts de carrer tenen certes particularitats que les converteixen en un format escènic privilegiat pel que fa a la generació de complicitats amb la ciutadania: l’habitual visibilitat en grans espais, la gratuïtat de la gran majoria de propostes, el llenguatge plàstic, universal i a voltes metafòric, l’enèrgica proximitat comunicativa o el caràcter propici per a la participació de l’espectador (més aviat observador, agent, actiu, present) fan de les arts de carrer un conducte directe (emocionalment parlant) amb la societat. I, paradoxalment, han estat (històricament molt mal) concebudes per part de determinats sectors com un canal d’expressió pobre o poc sofisticat. Res més lluny de la realitat: quin privilegi, quina responsabilitat treballar amb unes arts a través de les quals per a una part de la ciutadania (considerable ! -541.000 espectadors en tots els esdeveniments de la Plataforma d’Arts de Carrer l’any 2015-) és l’únic vincle directe amb la cultura, l’expressió artística i la creativitat. Compte, poca broma. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, FiraTarrega, General 22/06/2016 Àrea de comunicació
FiraTàrrega 2016 i la interculturalitat
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
Entenem FiraTàrrega com un projecte viu i, per tant, sensible al moment que estem vivint, en tots els sentits. La nostra missió ha de passar per molts llocs. Som un mercat estratègic del Departament de Cultura i una cita cultural imprescindible que, des de la capital de l’Urgell, s’adreça al món. Però, precisament per a sofisticar aquesta relació amb el sector professional i per a donar profunditat a la programació que defensem cada setembre, ens endinsem darrerament en creuades que tenen a veure amb la reflexió, amb la formació o bé l’acompanyament d’artistes des del programa de Suport a la Creació.
Aquest 2016 encetem una nova aventura. Una camí que té a veure amb formular-nos encara més preguntes i que culminarà l’any 2018. Aquestes qüestions tindran a veure amb una defensa aferrissada de les arts de carrer, subratllant-ne els tres grans actius o trets diferencials -un cada edició- i que les fan úniques i altament reivindicables avui dia: que són interculturals, la seva naturalesa participativa, i el fet que posen en valor o ens ajuden a veure les mancances i les possibilitats de l’espai públic contemporani.
FiraTàrrega 2016 té a veure, doncs, amb la interculturalitat i, per tant, amb la universalitat. Aquella qualitat que fa de les arts de carrer una categoria escènica idònia per a qualsevol tipus de mercat, amb un potencial capaç d’adreçar-se des d’un codi particular a persones i contextos ben diferents.
Ara bé, com treballem la interculturalitat des de casa nostra? Estem preparades les institucions o els equipaments públics actuals per a adreçar-nos al ciutadà contemporani? Fins a quin punt el que som avui els europeus es troba reflectit als nostres escenaris? On i com té cabuda la diferència? Com ens relacionem amb els nostres veïns, amb la riquesa cultural que revela el paisatge social actual? Això és el que volem esbrinar.
-
Art comunitari, Arts de carrer, Festivals, FiraTarrega, Públics 13/06/2016 Àrea de comunicació
Com sona un vaixell quan s’enfonsa?
Per Carla Rovira
En el marc de l’acord entre FiraTàrrega i l’Ansan Street Arts Festival (Corea del Sud) per a la mobilitat artística, dos creadors, una catalana i un coreà, visiten aquest 2016 de manera creuada els respectius esdeveniments. D’aquesta manera, el creador Lee Cheuslsong assistirà a l’edició d’enguany de la Fira. Per la part catalana, l’artista Carla Rovira va viatjar el passat mes d’abril al festival d’Ansan amb While the Machine keeps on running, una versió lliure d’Antígona. Aquesta obra, representada amb adolescents de la ciutat, va concebre’s com un mitjà escènic per afrontar el dol social de l’esfondrament del ferri Sewol el 16 d’abril de 2014, amb la mort de 304 persones, moltes de les quals eren estudiants de la ciutat d’Ansan. Llegiu-ne la crònica de la mateixa Carla Rovira, a qui li agraïm i li reconeixem la profunda valentia i generositat per haver afrontat un repte tan ambiciós des d’un punt de vista emocional. Felicitats.
15 d’abril de 2016, plaça central de l’avinguda on es durà a terme el festival d’arts de carrer a Ansan, Corea del Sud. Un grup d’adolescents frenen l’entrada dels adults a la part central de l’àgora: és un espai exclusiu per a les menors de 20 anys, l’edat en què es compleix la majoria d’edat al país. Les cares esperen amb solemnitat, les mirades atentes a una pantalla que passa en loop imatges d’un naufragi, el del ferri Sewol, del qual l’endemà es commemora el segon aniversari. Per primer cop, perquè l’any anterior va ser prohibit l’homenatge en record de les víctimes. Tampoc l’any anterior es va celebrar el festival; aquest cop sí, per retre homenatge a les víctimes. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, FiraTarrega, Suport a la Creació 14/04/2015 Àrea de comunicació
Sobre programació i participació
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
L’accés a la cultura, a la cultura en majúscules, i no al simple i molt lícit entreteniment, és avui dia una cosa de ben pocs. És un fet que va molt més enllà del 21% d’IVA vergonyant que grava la producció escènica a l’Estat espanyol i que pot explicar-se si fem un simple cop d’ull a la complexió de la societat de la qual formem part.
Som més que homes, més que homes i dones, més que vells i velles, més que nens i nenes. Som més que blancs, som molt més que cristians -practicants o no-, o més o menys hereus de la moral cristiana que ha ordenat occident el darrer mil·lenni. Som molt més que les nostres capacitats físiques i mentals, som molt més que el lloc on vivim, que la nostra nació, la nostra cultura i la nostra llengua materna. Som molt més que el nostre patrimoni material, que la nostra educació, la nostra orientació sexual, la nostra salut i les nostres malalties. Som molt més que una única manera d’entendre el món. Som tot i res. Som diferents, cadascun de nosaltres.
L’activitat cultural amb què ens relacionem no és inclusiva. Els equipaments del país no són prou integradors, facilitadors de ciutadania, la casa de tothom. Si ens fixem en les cartelleres dels grans espais públics dedicats a la creació i a l’exhibició escènica, observarem que la seva programació no reflecteix, ni de lluny, la realitat social del nostre entorn, ni el que som avui, ni el que ens passa. Si a la província de Lleida, per exemple, una de cada cinc persones és nouvinguda, per què continuem entestats a produir espectacles escrits a occident per occidentals? Llegir més…
