-
Art inclusiu, Arts de carrer, FiraTarrega, Innovació, Suport a la Creació 13/05/2020 Àrea de comunicació
El context
Per Lau Delgado Vilanova
Director Executiu de FiraTàrrega
L’emergència causada per l’epidèmia del Covid-19 ha suposat un gran impacte en tots els àmbits de la nostra societat. I, lamentablement, el cultural no n’ha estat una excepció. Els agents del sector estan buscant maneres de fer front a aquest impacte al temps que intenten concebre com han de canviar el seu model, la seva manera de ser i funcionar, per ser al més útils possible al sector i al ciutadà. Aquest fet està accelerant els processos de canvi o transformació en la missió, els objectius i les metodologies de funcionament de molts equipaments, esdeveniments i institucions culturals. Alguns d’aquests canvis hauran estat circumstancials, però d’altres, de ben segur, es consolidaran amb normalitat.
2019_Tony Clifton Circus. © Nuria Boleda. Arxiu FiraTàrrega
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Comunitat, FiraTarrega, Públics, Suport a la Creació 30/05/2018 Àrea de comunicació
Algo tiene la calle
Dimensiones de un hábitat creativo
por Oriol Martí i Sambola, Director ejecutivo de FiraTàrrega
FiraTàrrega 2017. Valeria Piriz © Martí E. Berenguer
La calle: tratar de describir la calle, de qué está hecha, para qué sirve
Georges PérecCrear en el espacio público es hablar con un lenguaje propio, desnudo, esencial y sincero. Y mucho más. Esto es lo que creo haber aprendido a lo largo de los años y lo que aquí propongo desarrollar desde lo teórico y lo conceptual.
Me refiero a las particularidades consustanciales de las artes escénicas (en mayor medida, por cercanía profesional) y de las artes plásticas, la música, la escultura o la instalación realizadas expresamente en la calle, la plaza, la travesía, el pasaje, el bulevar o la rotonda.
¿Cuáles son las particularidades de la calle cuando la entendemos como espacio creativo? Para afrontar esta cuestión es necesario un inicio antitético: se entiende cómo es la calle analizando cómo no es el recinto. Y hay análisis no antitético, no comparativo. Lo veremos también.
Este artículo identifica seis aproximaciones definitorias de la calle creativa: la dimensión urbanística, la política, la artística, la simbólica, la tecnológica y la atmosférica, presentadas a través de sus porqués, sus relatos y sus ejemplos. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts escèniques, Política cultural 25/05/2017 Àrea de comunicació
Participación: crear en colectivo
Per Bernardo Tovar Samacá, alumne del Màster en Gestió Cultural de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
Soy Bernardo Tovar Samacá, nací y me crié en Bogotá (Colombia), estudié Artes Plásticas y tengo formación en Ballet Clásico. Actualmente curso el Máster en Gestión Cultural en la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) y realizo mis prácticas en FiraTàrrega. Junto con Mio Nakano e Iryna Malinskaya, provenientes de Japón y Bielorrusia respectivamente, trabajamos en diferentes aspectos relacionados con la programación del festival, bajo la dirección de Jordi Duran i Roldós.
Desde la constitución de este grupo, el concepto de participación ha direccionado la forma de trabajo. Esta heterogeneidad cultural aporta diferentes recursos y posibilidades, da riqueza y amplía los enfoques de las temáticas a desarrollar, aportando un carácter participativo e integrador. No por casualidad se conformó este grupo, sus características multiculturales evidencian una forma de aproximarse al concepto que guía la programación de FiraTàrrega para el presente año: la PARTICIPACIÓN. Concepto que busca desbordarse sobre la comunidad implicada en el festival, para hacerla sentir parte de un acto de creación común e incluyente.
El abordaje de un acto artístico a través de la participación y lo comunitario, permite hacer frente al aislamiento del arte y su exhibición en espacios privilegiados. También reestructura lazos de relación, fomentando un espacio de encuentro en el que se puede dialogar, reflexionar y proponer diferentes puntos de vista relacionados con distintas realidades, para pensar colectivamente sobre aspectos y problemáticas comunes. Llegir més…
-
Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, Estudis, Festivals, FiraTarrega, Formació, Política cultural, Públics, Suport a la Creació 15/10/2016 Àrea de comunicació
FiraTàrrega i les arts de carrer o transformació, vivència, impacte i valor
Fent una mirada enrere als seus 36 anys de (pleníssima) vida, una de les particularitats de FiraTàrrega és que sempre ha estat en procés de transformació. Fer-ne un estat de la qüestió estàtic comporta el risc que la fotografia surti moguda. I no pas com a inconvenient, sinó com a virtut (pràcticament necessitat) que ha fet que avui, després d’aquell llunyà 1981 (primera edició de la Fira) aquesta celebració escènica sigui plenament vigent als nostres temps.
FiraTàrrega està en aquestes últimes edicions culminant un procés de transformació que s’explica pel desplegament, sofisticació i diversificació del foment i l’estímul de la creació catalana en general i de les arts de carrer en particular. Així, si històricament FiraTàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional, avui aquesta pota es complementa amb dos altres eixos: d’una banda, el Programa de Suport a la Creació, basat en coproduccions i residències creatives de projectes escènics que pel seu caràcter fràgil, singular i necessari (cal no oblidar la condició de servei públic de FiraTàrrega) requereixen d’un acompanyament artístic, tècnic, empresarial, comunicatiu, etc. D’altra banda, en els últims anys hem entès que el treball de laboratori de creativitats vinculades a l’espai públic i la no-convencionalitat també es pot canalitzar a través de la formació. D’aquí en sorgeixen els estudis propis de Màster i Postgrau nascuts el 2013 i que desenvolupem amb la complicitat i l’acompanyament de la Universitat de Lleida.
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General, Suport a la Creació 03/10/2016 Àrea de comunicació
Crònica d’Antonio Zúñiga sobre la participació de Carretera 45 a FiraTàrrega 2016
Fira Tarrega 2016, será inolvidable. Una experiencia que dejó huellas muy hondas en nuestras vidas. En nuestros cuerpos y en nuestras miradas. Participamos de algo que en estos tiempos se antoja único, pero que ha sido siempre el principal ingrediente del teatro, del encuentro entre personas que hacen comunidad. Un intercambio inusitado, entre lo viejo y conocido pero ahora olvidado y lo único real como esencial en el teatro: El abrazo de los desconocidos. El trabajo constante, en comunidad, en armonía de fiesta y en solidaridad humana, fue lo que marcó la participación de Carretera 45. De ahora en adelante, eso forma parte de nuestros enseres de viaje para utilizar en nuestros siguientes trabajos escénicos. En Fira 2016, convivieron muchas miradas entre seres humanos primero lejanos, que terminaron como amigos. Estrecharon vínculos y crearon arte popular. Arte del pueblo que nace del pueblo, sin demagogias. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General, Suport a la Creació 22/09/2016 Àrea de comunicació
Crònica de Cheolsung Lee sobre la participació de “Massager” a FiraTàrrega 2016
In the beginning of the performance ‘Massager’, I explained to the audience for a while about why we need a massage. I said, “By the massage, our body can be well energized, and mind and soul too!” I experienced exactly the same by the massage from the nature and people in Tarrega and I was so well energized, healthy, full of inspiration and especially well energized with my heart by the big ‘Corazon’ of Tarrega’s people.
The participants(citizen-performers as street massagers) were usual people like me in the beginning, but we exchanged our energies, enjoyed them so much and made them grow up till they became one big Corazon! The performance ‘Massager’ is originally for the massage toward the heart, not just body. We served the massage to the audience by means of emotional and sensitive actions such as touching, driving hard and hugging the audience’s bodies. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Estudis, Formació, Política cultural, Públics 26/07/2016 Àrea de comunicació
Sobre la felicitat (i la seva absència) o el valor social de les arts de carrer
Per Oriol Martí i Sambola, director executiu de FiraTàrrega
Les arts de carrer tenen certes particularitats que les converteixen en un format escènic privilegiat pel que fa a la generació de complicitats amb la ciutadania: l’habitual visibilitat en grans espais, la gratuïtat de la gran majoria de propostes, el llenguatge plàstic, universal i a voltes metafòric, l’enèrgica proximitat comunicativa o el caràcter propici per a la participació de l’espectador (més aviat observador, agent, actiu, present) fan de les arts de carrer un conducte directe (emocionalment parlant) amb la societat. I, paradoxalment, han estat (històricament molt mal) concebudes per part de determinats sectors com un canal d’expressió pobre o poc sofisticat. Res més lluny de la realitat: quin privilegi, quina responsabilitat treballar amb unes arts a través de les quals per a una part de la ciutadania (considerable ! -541.000 espectadors en tots els esdeveniments de la Plataforma d’Arts de Carrer l’any 2015-) és l’únic vincle directe amb la cultura, l’expressió artística i la creativitat. Compte, poca broma. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, FiraTarrega, General 22/06/2016 Àrea de comunicació
FiraTàrrega 2016 i la interculturalitat
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
Entenem FiraTàrrega com un projecte viu i, per tant, sensible al moment que estem vivint, en tots els sentits. La nostra missió ha de passar per molts llocs. Som un mercat estratègic del Departament de Cultura i una cita cultural imprescindible que, des de la capital de l’Urgell, s’adreça al món. Però, precisament per a sofisticar aquesta relació amb el sector professional i per a donar profunditat a la programació que defensem cada setembre, ens endinsem darrerament en creuades que tenen a veure amb la reflexió, amb la formació o bé l’acompanyament d’artistes des del programa de Suport a la Creació.
Aquest 2016 encetem una nova aventura. Una camí que té a veure amb formular-nos encara més preguntes i que culminarà l’any 2018. Aquestes qüestions tindran a veure amb una defensa aferrissada de les arts de carrer, subratllant-ne els tres grans actius o trets diferencials -un cada edició- i que les fan úniques i altament reivindicables avui dia: que són interculturals, la seva naturalesa participativa, i el fet que posen en valor o ens ajuden a veure les mancances i les possibilitats de l’espai públic contemporani.
FiraTàrrega 2016 té a veure, doncs, amb la interculturalitat i, per tant, amb la universalitat. Aquella qualitat que fa de les arts de carrer una categoria escènica idònia per a qualsevol tipus de mercat, amb un potencial capaç d’adreçar-se des d’un codi particular a persones i contextos ben diferents.
Ara bé, com treballem la interculturalitat des de casa nostra? Estem preparades les institucions o els equipaments públics actuals per a adreçar-nos al ciutadà contemporani? Fins a quin punt el que som avui els europeus es troba reflectit als nostres escenaris? On i com té cabuda la diferència? Com ens relacionem amb els nostres veïns, amb la riquesa cultural que revela el paisatge social actual? Això és el que volem esbrinar.
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, FiraTarrega, Suport a la Creació 14/04/2015 Àrea de comunicació
Sobre programació i participació
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
L’accés a la cultura, a la cultura en majúscules, i no al simple i molt lícit entreteniment, és avui dia una cosa de ben pocs. És un fet que va molt més enllà del 21% d’IVA vergonyant que grava la producció escènica a l’Estat espanyol i que pot explicar-se si fem un simple cop d’ull a la complexió de la societat de la qual formem part.
Som més que homes, més que homes i dones, més que vells i velles, més que nens i nenes. Som més que blancs, som molt més que cristians -practicants o no-, o més o menys hereus de la moral cristiana que ha ordenat occident el darrer mil·lenni. Som molt més que les nostres capacitats físiques i mentals, som molt més que el lloc on vivim, que la nostra nació, la nostra cultura i la nostra llengua materna. Som molt més que el nostre patrimoni material, que la nostra educació, la nostra orientació sexual, la nostra salut i les nostres malalties. Som molt més que una única manera d’entendre el món. Som tot i res. Som diferents, cadascun de nosaltres.
L’activitat cultural amb què ens relacionem no és inclusiva. Els equipaments del país no són prou integradors, facilitadors de ciutadania, la casa de tothom. Si ens fixem en les cartelleres dels grans espais públics dedicats a la creació i a l’exhibició escènica, observarem que la seva programació no reflecteix, ni de lluny, la realitat social del nostre entorn, ni el que som avui, ni el que ens passa. Si a la província de Lleida, per exemple, una de cada cinc persones és nouvinguda, per què continuem entestats a produir espectacles escrits a occident per occidentals? Llegir més…
