-
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Política cultural 20/04/2012 Àrea de comunicació
L’imprescindible renaixement de les arts de carrer
Per Àngel Mestres (@mestresbcn), ponent de la jornada ‘Les arts de carrer en temps de crisi’ Tàrrega 24/04/2012“La política cultural es tan antigua como el primer espectáculo de teatro para el que fue necesario obtener una autorización previa, contratar actores o cobrar por la entrada. En otras palabras, tan antigua como Grecia, más antigua que el Imperio romano, cuna de Mecenas, promotor del arte y de la cultura. Por lo menos tan antigua como el Renacimiento italiano y el dinero de los Medici, sin el cual un acervo majestuoso de obras primas no habría surgido ante los ojos admirados de los siglos posteriores. Incluso, antigua como la Revolución francesa, que abre “al público” las puertas de las bibliotecas y de los museos y hace surgir la política cultural como un proyecto verdaderamente social”.Teixeira CoelhoINTRODUCCIÓCorrem el risc de deixar de considerar el carrer com un espai públic, sinó senzillament com un mer trànsit entre els espais privats que componen la ciutat i la vida particular.Però el carrer segueix sent l’espai de trobada amb l’altre. Encara que l’altre sigui ignorat, invisible. És el lloc on m’adono dels nous habitants de la meva ciutat. On els reconec, els faig humans i els trec dels números i de les estadístiques. És al carrer on m’hi acosto, els oloro, els toco, els miro. Per més que intento passar de pressa, desaparèixer del carrer, no em queda altre remei que transitar-hi. La por em farà córrer, saltar, ignorar, silenciar, però mai aconseguirà que deixi de notar presències, de sentir que l’altre deixa de ser llunyà perquè comparteix carrer amb mi.És al carrer on veig les noves cultures, compro als nous mercaders, escolto altres idiomes, entenc nous llenguatges. És al carrer on neixen els nous codis, aquests que pretenen créixer al marge de les cultures dominants. Dels mitjans establerts. És el carrer qui al final accepta o rebutja al nou. Qui incorpora i deixa pujar a les cases les noves maneres d’estar. Però és també qui pot tancar portes a les diferències i aïllar-les i marginar-les. -
Arts escèniques, General 18/04/2012 Jordi Duran i Roldós
Viaje alucinante
Per Jordi Duran. Article publicat a Artezblai.com el 19/03/2012Salimos de la Central del Circ. Son las siete de la tarde y el azul del cielo de Barcelona está eléctrico. Damos la espalda al mar y andamos con el crepúsculo a cuestas hasta la entrada del metro del Fórum. Mi amiga Anna y yo hemos asistido a un ensayo abierto de la compañía Atempo Circ. Está siendo un día duro y hablamos y hablamos sin parar de esto y aquello, de todo lo que hemos cerrado y de lo que tenemos por resolver, que es bastante y nos agobia. A unos pasos de la boca del metro, nos da envidia el buen rollito que se traen unos skaters que se nos cruzan y decidimos dejar de hablar de trabajo.Nos dirigimos al centro. Bajamos en Jaume I y de allí caminamos hasta la calle Comerç, la función es en el convento de Sant Agustí. Hoy toca programa doble. La compañía Insectotròpics presenta su Caperucita Galáctica. El título me atrae y asusta a la vez.Disfrutamos del paseo. La temperatura es muy agradable. La primavera se está anticipando. La ciudad está de buen humor, el fin de semana ha empezado.Llegamos al convento y la entrada me hace pensar en el relato de H.G. Wells La puerta en el muro. Tras aquel modesto portal se esconde un espacio asombroso, un oasis en medio de la gran ciudad, el claustro gótico es extraordinario. Cruzamos el patio –los artistas están ultimando los preparativos para la función que dará comienzo una hora después- para llegar al bar del centro cívico.
Llegir més… -
Arts escèniques, Festivals 27/02/2012 Jordi Duran i Roldós
Signa
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com
Son las tres de la tarde y hace un calor horrible, muy pegajoso. Estamos en el patio de un chalé en una urbanización de gente relativamente bien. Somos unos cuarenta. El mismo demonio, orondo y sudado, sale a recibirnos en bata. Nos ofrece una bebida y nos pregunta de dónde somos. –Nosotros venimos de Barcelona -le contestamos. -¿Se peca mucho en España? Tengo entendido que es un país muy caluroso- nos suelta. Le sonrío y se me acerca. Su olor es ácido, muy fuerte. Me coge de la mano y me lleva a la entrada del domicilio. Eso me pasa por hablar. Un chico rubio, con los hombros enrojecidos, y que viste como un soldado soviético de la segunda guerra mundial, se aparta del sol e invita a cinco personas más a acompañarme. El demonio me pide que llame a la puerta y llamo sin rechistar.La chica que nos recibe se parece mucho a uno de esos espectros de pelo largo y oscuro que aparecen en las películas de terror japonesas. Lleva recogida en el cuerpo una cuerda gruesa que despliega para ofrecérnosla, como si de una siniestra maestra de guardería se tratara. Nos agarramos a la cuerda y salimos a un patio trasero. Se me encoge el estómago al ver los cuerpos semienterrados y humeantes repartidos en montones por todo el jardín. Brazos, zapatos, piernas, manos… Cruzamos el patio y llegamos a un trastero mohoso lleno de herramientas viejas. Allí nos habla por primera vez y nos dice que los personajes que habitan la casa son almas condenadas, que las escenas que viviremos son restos de la tragedia vivida en aquella morada, situaciones impregnadas en sus paredes como desconches o roces. Tras estas palabras, cruzamos de nuevo el patio, la cocina y entramos en un comedor ochentero que huele a puro. -
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Formació, Suport a la Creació 21/07/2011 Jordi Duran i Roldós
Sobre la necessitat de dramatúrgia en el teatre de carrer
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
Karrikan, de Kukai Dantza Konpainia Molts artistes creuen que el futur de les arts de carrer europees es troba en el teatre visual. A un espectacle sense text se li suposa més projecció exterior.
Allò que sovint trobo a faltar en els espectacles de carrer, bé sigui teatre basat en la paraula o no, són bones històries. Hi ha una manca bastant generalitzada d’escriptura o de voluntat d’escriptura en les arts de carrer. Parlo d’escriptura en el sentit d’organització d’un concepte o idea a través d’alguna forma o disciplina artística, ja sigui de manera clàssica, contemporània, a partir d’un format o d’un altre… També fan falta conceptes potents, temes sorprenents. És necessari renovar els temes, apropar-los a la realitat que vivim i prendre una mica de distància respecte a la sobreproducció d’espectacles de tall festiu o folklòric.D’altra banda, ocorre periòdicament que artistes els espectacles dels quals parteixen de grans temes, de grans textos de la literatura universal, acaben sempre reproduint les mateixes històries i des del punt de vista més popular: quants Carmen, Orfeu, Faust o Quixot hem vist els darrers anys? Les lletres universals poden donar més, segur; el nostre públic, al qual fàcilment tendim a menystenir, ho agrairà. -
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, General 20/07/2011 Àrea de comunicació
Programa FiraTàrrega 2011
-
Arts escèniques, FiraTarrega 20/06/2011 Mike Ribalta
TransAC: segon projecte de creació transnacional de Meridians
Després de l’èxit de la primera acció de cooperació europea, FiraTàrrega torna a estar al capdavant d’una nova coproducció transnacional. 2011 és l’any del projecte TransAC. De nou, impulsat en el marc de Meridians (Xarxa europea per a les arts escèniques en espais no convencionals) que liderem 9 festivals d’arts escèniques de 9 països europeus. www.meridiansnet.org amb el suport la Comissió Europea.FiraTarrega coproduirà l’espectacle ‘Exposició’ de la Cia. La Reial; una creació que s’està produint en aquests moments amb la participació del dramaturg Jordi Oriol i l’assessorament de la companyia britànica Metro Boulot Dodo.TransAC coproduirà al 2011 quatre diferents projectes que es desenvoluparan en residències creatives a cada ciutat participant i es presentaran als festivals dels coproductors. La Reial i Fira ja han acordat 3 residències creatives en els propers mesos a la ciutat i la seva estrena a la propera edició de la Fira.La inclusió del projecte al programa Cultura garanteix que les creacions circularan per als festivals dels socis i s’impulsaran accions de valor afegit per posar en contacte els professionals de les arts escèniques de l’est i l’oest d’Europa, en un seminari que es farà el proper setembre a Tàrrega, obert a tots els professionals.L’objectiu principal de l’acció TransAC és crear una oportunitat perquè artistes emergents puguin desenvolupar creacions inèdites que investiguin noves expressions artístiques en l’àmbit de les arts de carrer i teatre en espais no convencionals, i posar en contacte aquests creadors amb companyies de gran experiència que els ajudin en el seu procés artístic.Amb aquest nou projecte Fira consolida el seu pla d’internacionalització de les arts de carrer catalanes iniciat al 2007 i confirma la seva aposta decidida amb els creadors catalans i la qualitat de les de carrer i no convencionals i garantir-ne presència europea. -
Arts escèniques, Festivals, FiraTarrega 14/02/2011 Jordi Duran i Roldós
Una Vitrina Iberoamericana a FiraTàrrega (I)
Les arts escèniques a Iberoamèrica estan en molt bona forma. Aquest passat mes de gener ho vaig poder comprovar.La setmana dels programadors al Festival Santiago a Mil suposa un marc excel·lent per poder fer un tast del que s’està coent al continent americà: una degustació amb plats des del Canadà fins a l’Argentina, amb una presència majoritària de treballs iberoamericans; des de la jove dramatúrgia xilena, tremendament política i amb veus realment interessants com la de l’ autor i director Guillermo Calderón, fins a l’experiència de companyies com Yuyaskani (Perú) o Cia dos Atores (Brasil): totes dues presentant treballs inoblidables. Em pregunto com és que Ensayo Hamlet, d’aquesta darrera companyia, no ha trepitjat encara l’escenari dels grans festivals de teatre europeus?La selecció d’espectacles de carrer es repartia per la ciutat i les seves rodalies. Diferents formats i espectacles de qualitat diversa. Destacaven les Cajas voyeuristas de La Biznaga (Mèxic), uns cubs que recorrien passatges i racons de Santiago convidant els transeünts a espiar les accions que es duien a terme en el seu interior; o bé La larga noche de los 500 años de La Patriótico Interesante (Xile), una reivindicació teatralitzada dels drets del poble Mapuche, que es va dur a terme ni més ni menys que al davant mateix del Palacio de la Moneda. Inoblidable, d’altra banda, el treball d’orfebreria teatral, popular i culte, dut a terme per la companyia brasilera Galpao amb Till, a saga de um herói torto, un espectacle inspirat en un relat medieval que narra les aventures en clau picaresca del jove antiheroi Till Eulenspiegel.Esperem poder donar a conèixer una selecció d’aquestes propostes a través de la Vitrina Iberoamericana que estem organitzant per a aquest 2011. Suggerents també les possibilitats de mercat que suposen per a companyies catalanes els mercats emergents de la zona. Existeix una xarxa de festivals molt interessants que cal donar a conèixer i és per això, entre d’altres coses, que també organitzem aquesta Vitrina.Las artes escénicas en Iberoamérica están en muy buena forma. Este pasado mes de enero lo pude comprobar.
La semana de los programadores en el Festival Santiago a Mil supone un marco excelente para poder llevar a cabo una degustación de lo que se está cociendo en el continente americano: una cata con platos desde Canadá hasta Argentina, con una presencia mayoritaria de trabajos iberoamericanos; desde la joven dramaturgia chilena, tremendamente política y con voces realmente interesantes como la del autor y director Guillermo Calderón, hasta la experiencia de compañías como Yuyaskani (Perú) o Cia dos Atores (Brasil): ambas presentando trabajos inolvidables. ¿Me pregunto cómo es que Ensayo Hamlet, de esta última compañía, no ha pisado todavía el escenario de los grandes festivales de teatro europeos?
La selección de espectáculos de calle se repartía por la ciudad y sus alrededores. Diferentes formatos y espectáculos de calidad diversa. Destacaban Las Cajas voyeuristas de La Biznaga (México), unos cubos que recorrían pasajes y rincones de Santiago invitando a los transeúntes a espiar las acciones que se llevaban a cabo en su interior; o bien La larga noche de los 500 años de La Patriótico Interesante (Chile), una reivindicación teatralizada de los derechos del pueblo Mapuche, que se llevó a cabo nada menos que ante el mismo Palacio de la Moneda. Inolvidable, por otra parte, el trabajo de orfebrería teatral, popular y culto, presentado por la compañía brasileña Galpao con Till, a saga de um herói torto, un espectáculo inspirado en un relato medieval que narra las aventuras en clave picaresca del joven antihéroe Till Eulenspiegel.Esperamos poder dar a conocer una selección de estas propuestas a través de la Vitrina Iberoamericana que estamos organizando para este 2011. Unos trabajos tan sugerentes como las posibilidades de mercado que suponen para compañías catalanas los mercados emergentes de la zona. Existe una red de festivales muy interesantes que hay que dar a conocer y es por eso, entre otras cosas, que también organizamos esta Vitrina.
Jordi Duran, Director artístic -
Arts escèniques, FiraTarrega, General, Premis 22/12/2010 Àrea de comunicació
Lliurament dels Premis de Circ de Catalunya 2010
El director artístic de FiraTàrrega, Jordi Duran, va participar dilluns en la festa dels Premis de Circ de Catalunya 2010, promoguda per Zirkòlika, en el transcurs de la qual es van lliurar els 12 premis de les diferents categories. En concret, Jordi Duran va lliurar el guardó a Leandre Ribera, pel seu Chez Leandre reconegut com el Millor Espectacle de Circ de Carrer del 2010. Val a dir que FiraTàrrega ha estat un dels patrocinadors de la gala i que la seva aportació consistia a oferir al premiat la possibilitat de realitzar una residència de creació a Tàrrega, amb tot el suport logístic i promocional de la Fira. Cal destacar també que la majoria d’espectacles nominats als Premis, inclòs el de Leandre en la modalitat de carrer, s’han pogut veure en el marc de la programació de FiraTàrrega. -
Arts escèniques, Convocatòries, FiraTarrega, General, Premis 20/05/2010 Àrea de comunicació
Nou premi d’estudis culturals
En els últims anys a FiraTàrrega ens hem convençut que el foment de les arts escèniques pot expressar-se de diverses maneres que complementen la celebració del mercat anual que se celebra cada mes de setembre a Tàrrega. El suport a la creació artística a través dels laboratoris i les residències, les jornades tècniques de formació o la presència de FiraTàrrega en diversos fòrums internacionals són alguns exemples d’aquesta activitat anual i permanent.Des d’ahir, la tasca de suport a les arts escèniques de FiraTàrrega durant l’any s’amplia arran de la presentació del Premi Internacional Ramon Roca Boncompte d’Estudis Culturals. Aquest nou projecte ens il·lusiona especialment per diverses raons: en primer lloc perquè, com s’ha dit, és una acció que genera continuïtat en el projecte global de FiraTàrrega. Però a més, és un exemple de bones pràctiques i de col·laboració entre el sector públic i privat en favor d’un objectiu específic comú (FiraTàrega i Ros Roca Group), és un element de prestigi i de valor afegit per la seva vessant internacional i la seva dotació econòmica (6.000 euros), és un enllaç entre FiraTàrrega i les universitats catalanes que cursen estudis de postgrau vinculats a la gestió i la difusió cultural (Universitat de Lleida, Universitat de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Oberta de Catalunya) i, lògicament, és una eina de foment a l’estudi científic i rigorós d’un sector que tradicionalment ha estat massa desvinculat del camp teòric.
Més info i bases: properament a www.firatarrega.com // recepció d’originals: 1 octubre de 2010 – 15 febrer 2011 // entrega premi: juny 2011. -
Arts escèniques, General 19/03/2010 Àrea de comunicació
Els públics de la cultura (III)
Per què el consum d’arts escèniques no ha caigut en picat en una època de crisi com la que estem vivint? Per què no s’està complint el que la piràmide de necessitats de Maslow anunciava? Entrant en el camp de la sociologia podríem afirmar que tot i que som un mercat secundari, hem viscut un fenomen imprevisible: les debilitats de les arts escèniques s’han convertit en fortaleses. Assistir al teatre és avui una experiència directa, rica i segura gràcies a la màgia que té l’espectacle en viu.
Essent conscients d’això, hem d’aprofitar el canvi no desitjat per dirigir les arts escèniques al camp de l’experiència única (ni millor ni pitjor que altres activitats culturals o d’oci). Una de les claus del màrqueting és justament la diferenciació de producte. En el cas de les arts escèniques aquesta diferenciació ha estat un element clau per evitar una crisi funesta del sector.
