-
Arts escèniques, Comunicació, Màrqueting 15/01/2017 Àrea de comunicació
Decàleg per a la gestió de públics de les arts escèniques
Per Pepe Zapata (@PepeZapata)
Soci i consultor de Teknecultura“Actua de la manera que t’agradaria ser i aconseguiràs ser de la manera que actues”
Leonard Cohen1. Públics en el centre de la nostra estratègia
• orientem-nos descaradament cap a l’usuari2. Relat
• compartim valors [intrínsecs i extrínsecs] amb les nostres comunitats3. Coneixement dels nostres públics
• actuem amb rigor professional
• convertim les dades en informació i la informació en coneixement
• tinguem en compte les noves formes de consum cultural
• considerem que correm el risc de no ser necessaris en algunes pràctiques artístiques en què creadors i públics ja interactuen directament
• no renunciem a la intuïció, però des del rigor4. Escolta activa
• adaptem-nos constantment a una societat canviant
• siguem flexibles
• estiguem allà on estiguin els nostres públics, tant presencialment com online
• pensem positivament en màrqueting perquè màrqueting és justament això: escoltar i escoltar5. Experiència de l’usuari
• no oblidem que el nostre valor diferencial és la generació d’emocions
• considerem aquesta experiència en tota la seva extensió: abans, durant i després creem moments wow!
• prestem atenció a tots els punts de contacte
• concedim la importància que es mereix al nostre personal d’atenció a l’usuari6. Links
• siguem enginyers… de ponts i camins, entre creadors i públics, més que gestors culturals7. Formes de gestionar els públics
• siguem conscients que, més enllà de la creació i de la captació de públics, més enllà de la fidelització, el nostre gran dèficit està en aconseguir la retenció dels públics
• combatem el churn8. Segmentació i personalització
• utilitzem el màrqueting per optimitzar la relació que vulguem tenir amb tots i cadascun dels nostres públics9. Col·laboració
• necessitem formació, metodologia, eines i mecanismes per compartir experiències sobre gestió de públics
• treballem com a sistema, propiciant que els públics per a la meva organització siguin també públics per a la resta del sector
• obsessionem-nos pels públics, més que per la competència10. Rellevància
• no ens conformem amb el que ja veníem fent
• treballem per a les nostres comunitats, per als nostres públics, molt més intensament que per a la nostra organització -
Comunicació, General, Indicadors, Política cultural 15/12/2016 Àrea de comunicació
Innovació i professionalització en la gestió de la cultura o una aproximació a allò que ens passa
Per Oriol Martí i Sambola (@quissir)
Director executiu de FiraTàrregaEs parla habitualment d’innovació i professionalització en l’estricte àmbit de la gestió de la cultura. Més encara davant la universalització digital i la permanent aparició (aglomeració) d’eines tecnològiques pensades directament per a la seva implementació en la gestió.
Així mateix, s’entreveu una certa divergència de camins entre l’oferta teòrica de les esmentades eines i la seva implantació real en equips de gestió de la cultura. És realment així? Existeix algun tipus de bombolla en l’àmbit de la innovació? Quina és el seu ús real? On són els límits? Quins són els principals esculls que troben els equips de gestió a l’hora d’innovar i professionalitzar-se? Som una professió realment innovadora? Existeixen (preocupants) confusions entre els conceptes com digitalització o tecnologia amb innovació o la professionalització?
We are the robots, Taller de Montana Colors a FiraTàrrega 2016 © Martí E. Berenguer
La distribució d’aquest article es desenvolupa en cinc mirades diverses vinculades a la innovació i professionalització que a la vegada es vinculen de manera pròpia o tangencialment als conceptes de digitalització i tecnologia, sempre en l’òrbita de la gestió de la cultura.
