-
Acompanyament, FiraTarrega, Hivernem, Institut Ramon Llull 14/11/2024 Àrea de comunicació
Una ombra, la propera guerra. Primeres preguntes
Per Pau Masaló Llorà
Soldats de la 1a Guerra Mundial. Arxiu National Library of Scotland, via Unsplash
Una ombra la propera guerra és un dels projectes seleccionats en la convocatòria 2025 del programa Hivernem, promogut per l’Institut Ramon Llull i FiraTàrrega. En aquest article, Pau Masaló explica les premisses que es planteja com a punt de partida de la seva recerca
Des de l’any 2019, tots els projectes de la companyia Contenidos Superfluos s’han centrat en la reflexió sobre temàtiques que tenen un alt impacte en el context socioeconòmic actual, però que, per diferents motius, generalment no formen part de la crítica i la creació artística. Si deslliguem la nostra pràctica artística del context en què es presenta, correm el risc de convertir els nostres projectes en artefactes estètics sense rellevància. Aconseguir que les nostres creacions siguin pertinents ara i aquí és una de les principals preocupacions que ens han acompanyat des del primer projecte. La nostra voluntat és generar projectes amb una clara càrrega poètica que permetin posar en conflicte les idees preconcebudes sobre la realitat contextual que volen abordar.
En aquest sentit, el que ens interessa investigar a Una ombra, la propera guerra és de quina manera l’estat de preguerra que vivim conforma els nostres imaginaris de futur i com impacta en l’esfera pública. En realitat, però, ens interessa una deriva més específica d’aquesta temàtica: com es pot conjugar l’interès per la recreació bèl·lica i històrica amb una realitat cada cop més militaritzada. Per què ens interessa tant el simulacre, però defugim la realitat? Què diferencia la recreació lúdica de la violència de les operacions militars reals que tenen lloc ben a prop de les nostres fronteres? Per què tenim aquest impuls escopofílic per assistir a situacions de conflicte, encara que siguin simulades? Volem explorar de quina manera la ludificació de la violència converteix les recreacions històriques en espectacles fàcilment digeribles que, fins i tot, es converteixen en reclams turístics per les poblacions on s’organitzen. Tenim ganes de descobrir quines són les motivacions dels voluntaris que participen en les recreacions bèl·liques, per què destinen el seu temps d’oci a aquesta activitat.
A totes aquestes preguntes s’hi suma el desig d’investigar les estratègies artístiques que podrien ajudar-nos a transformar l’espectacularitat de la recreació bèl·lica en una eina discursiva i de reflexió artística i política. Què passa quan el simulacre irromp a l’espai públic sense previ avís? Com es transforma l’ús d’aquest espai? Com s’hi relacionen els vianants?
Les recreacions bèl·liques van més enllà del simple entreteniment; són una forma d’intervenció en l’espai públic que té el potencial de generar debat i reflexió sobre temes tan complexos com la memòria històrica, la violència i la identitat nacional. Aquestes representacions poden influir en la manera com percebem el passat i interpretem el present, i poden actuar com un mirall que reflecteix les tensions i les preocupacions actuals de la societat.
Així, Una ombra, la propera guerra proposa examinar de quina manera les recreacions bèl·liques poden ser utilitzades com una eina artística per provocar una reflexió crítica sobre la guerra i els seus efectes. Això inclou explorar com aquestes recreacions poden ser transformades en intervencions artístiques que no només representin esdeveniments històrics, sinó que també qüestionin les narratives oficials i ofereixin noves perspectives sobre la violència i el conflicte. A més, es pretén investigar com la teatralitat inherent en les recreacions bèl·liques pot ser utilitzada per crear espais de diàleg i interacció entre els participants i el públic, fomentant una comprensió més profunda i crítica de la guerra i les seves repercussions.
L’interès inicial de la recerca, per tant, es dirigeix a investigar les implicacions ètiques, estètiques i polítiques de les recreacions bèl·liques i sobre l’impacte que tenen en l’espai públic i en la configuració de l’imaginari de guerra. Això no obstant, un altre dels interessos que ens ha portat a iniciar aquesta recerca és l’ús del reenactment (la recreació, el simulacre) com a estratègia política de creació artística.
Davant d’un futur incert i que camina cap a una deriva autoritària i cap a un ordre militar cada vegada menys dissimulat, plantegem un exercici d’imaginació utòpica, una dislocació de l’ontologia teatral: quina serà la funció de l’Art, del Teatre, en un futur complex i tensat com el que ens espera? Quin serà el paper dels creadors i creadores? Seran útils les eines teatrals per donar suport a l’ordre polític que té com a objectiu l’emancipació del ciutadà davant l’opressió?
Totes aquestes són qüestions que, si bé poden semblar transversals a tota pràctica artística arrelada a la reflexió de la seva contemporaneïtat i no estan necessàriament lligades d’una manera directa al nostre camp d’estudi, són importants per entendre el desig d’iniciar un procés de recerca per a la creació d’una dramatúrgia d’arts de carrer que, clarament, respongui a la situació sociopolítica de l’Europa actual i ajudi —tot i que ho faci de manera no evident— a posar damunt la taula totes aquestes qüestions.
-
Acompanyament, Arts de carrer, Espai públic, FiraTarrega, Territori Creatiu 24/04/2023 Àrea de comunicació
Complicitats perquè les creacions escèniques arribin a bon port
Presentació del programa Territori Creatiu 2023
D’ençà de 2007, en què vam posar els fonaments del programa d’acompanyament als processos de creació escènica Territori Creatiu, amb les primeres residències i laboratoris de creació, l’estructura de FiraTàrrega ha realitzat un aprenentatge continu i ha adquirit una experiència que li ha permès afinar no només els objectius, la metodologia i els serveis sinó també la filosofia que ha d’impregnar tot aquest recorregut.
A data d’avui, les companyies i creadors que són seleccionats en els programes d’acompanyament de FiraTàrrega es beneficien d’una sèrie de recursos per a la recerca, la innovació, l’experimentació i la creació en arts de carrer i espai públic. I, malgrat els errors que encara puguem cometre, tenim clar que acompanyar un procés de creació escènica té a veure amb escoltar les necessitats dels creadors i professionals, intercanviar impressions sobre les idees que van aflorant i oferir guiatge i assessorament en diferents àmbits: en el de la recerca, en l’artístic, en el de producció, gestió i logística, així com en el de mercat, exhibició i distribució de la peça. Llegir més… -
Arts de carrer, Espai públic, FiraTarrega, Territori Creatiu 17/08/2022 Àrea de comunicació
A propòsit de Desclòs
Per Ignasi Busqueta. Rúbrica Teatre
Desclòs, de Rúbrica Teatre ha format part del programa Territori Creatiu i es presenta a FiraTàrrega 2022.
Imagina per un moment que quan vas a obrir l’aixeta ja no raja aigua. Que passen els dies i l’aigua no retorna a les nostres llars.
Amb l’aigua fem coses que van molt més enllà de la pura necessitat material. És la font de la nostra vida. L’aigua dignifica la vida de les persones, els retorna la higiene, els ajuda a encaminar les seves vides. L’aigua és salut. I quantes persones regalarien tot el que tenen per recuperar un bri de salut?
Gràcies a l’aigua ens permetem recuperar la carícia cap al nostre cos, ens tornem permeables amb el que ens envolta i ens permetem tornar a començar, mirar-nos de nou al mirall i redescobrir el nostre rostre. L’aigua ens recorda que en el fons tot està banyat per un caràcter, un impuls, una voluntat, una personalitat compartida i invisible que ens iguala de forma radical. Tot ésser viu es relaciona amb l’aigua. Quan ens formem com a mamífers en el ventre de les nostres mares ja estem envoltats d’aigua.
Sigui quin sigui el continent en el que has nascut, en els textos més antics de qualsevol cultura, l’aigua hi apareix com un element o símbol amb el que sempre ens em relacionat. Parlar del dret a l’aigua és parlar de quelcom que transcendeix el fet material i necessari. L’aigua en cada gota guarda una petita conservació de tota la nostra història. El Desclòs ens porta a reviure aquesta empatia radical i ens recorda que cada cop que embotellem l’aigua ens convertim en titelles de pols de tots aquells que la tenen empresonada.
Què podem fer? Què volem fer?
Com a humanitat podem pensar, a nivell moral, el que està bé i el que està malament. Èticament com a societat podem tenir un projecte de sostenibilitat. Espiritualment podem venerar les muntanyes, els rius, i ballar-li al déu de la pluja….
Però ens oblidem que la qüestió ens transcendeix, que els eixos del poder liberal no deixaran mai d’apuntar cap a la mateixa diana. Una diana que s’expressa amb la màxima: privatització implica més competitivitat i això repercuteix amb més beneficis cap al capital privat. Hem convertit el planeta en un gran supermercat.
Però també hem oblidat que l’aigua disposa de caràcter propi. I quan s’expressa, igual que qualsevol element, és ferotge. I sempre acaba per trencar els murs i obrir-se camí de nou.
Aquest caràcter per més repressió i opressió cultural amb que és vulgui vestir la humanitat, mai serà controlable. I qui sap si un bon dia, de nou, la rauxa ferotge de l’aigua i la llibertat tornaran a dansar sobre la terra fent-la tremolar i recordant-nos que qualsevol de nosaltres té la clau per fer que aquesta dansa comenci. -
Arts de carrer, Comunitat, Espai públic, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, General, Política cultural, Programació 02/06/2022 Àrea de comunicació
Es pot o no es pot?
Què es pot fer avui dia a l’espai públic?
Per Sergi Estebanell
Fa uns quants anys que em faig aquesta pregunta a la qual encara no li he trobat una resposta que em deixi completament tranquil.
Miro al meu voltant i sento que estem cada vegada més controlats i amb més por, sento que en aquests darrers anys ens hem tornat més dòcils i complaents, a la vegada que més vulnerables emocionalment.
Crec que s’ha accentuat una fractura social entre els qui encara creiem que hem de cercar els impossibles i entre els qui hem acceptat les regles del joc tal i com són i no mirem més enllà.
Em fa por veure que hi ha gent que té cada vegada més pors, perquè la por anul·la la creativitat i sense creativitat deixarem de creure que hi ha portes i finestres que ens poden dur a llocs desconeguts.
Sabem que hi ha moltes coses que es no es poden fer a l’espai públic, i quan dic que no es poden fer no vull dir que no es poden fer, sinó que estan regulades i, per tant, si les fas obtindràs una penalització, una multa, una sanció.
De vegades econòmica, de vegades fins i tot penal i de vegades —i aquesta és potser la que em fa més por— una sanció moral que pot arribar de qui menys t’ho esperes.
Hi ha persones, habitants de l’espai públic com tots nosaltres, que creuen ser jutges del que es pot i no es pot fer i que enfront de qualsevol signe de “anormalitat/creativitat” no dubten a fer a través de la seva mirada o paraules un judici al que estàs fent.
La por a la penalització, al judicis i al que diran està soscavant per moments el poder creatiu, que ens permet imaginar altres possibilitats enfront al que en principi no es podria fer, al que es dictaminat com a «normal».
Però, què és «normal» o no ho és? Què hauria d’estar prohibit o no? Quins espectacles es poden fer o no a l’espai públic i per quines raons? Quines de les bases establertes estan limitant la llibertat d’expressió? Llegir més…
-
Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, Suport a la Creació 25/10/2021 Àrea de comunicació
Tornar
Finlàndia. La Veronal. FiraTàrrega 2010 © Elba Romero
Per Marcos Morau, director de La Veronal
Tornar.
Érem joves, els obstacles no tenien encara forma de monstre, ni teníem símptomes de cansament i ens semblava que podia seguir sent així per sempre.
Al nostre voltant observàvem un món nou, ple de vida, de moviment, d’un progrés incansable i sentíem en nosaltres el vigor i l’ànim necessaris per mantenir el pas fins a arribar a algun lloc.
Érem joves quan vam aterrar per primera vegada a FiraTàrrega. Llegir més… -
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, La Llotja, Política cultural, Professionals 18/10/2021 Àrea de comunicació
Què hi pinteu aquí?
Per Ester Bartomeu, vicepresidenta de l’AADPC.
Acte celebració 40è aniversari FiraTàrrega. Foto: Núria Boleda, 2021
Fa 40 anys estàvem en un moment convuls de revolució social: l’intent d’assassinat del Papa, l’intent d’assassinat del president dels Estats Units, el cop d’estat del 23F… Per tant, havien de sorgir coses noves per sortir de la depressió, de l’opressió… i, evidentment, la cultura havia d’estar a l’alçada i abanderar la lluita. Van néixer Vol Ras, El Tricicle, La Cubana, i tants altres. Llegir més…
-
Arts de carrer, FiraTarrega, Política cultural 11/10/2021 Àrea de comunicació
Llarga vida a la Fira
Per Pau Llacuna i Ortínez. Exdirector executiu de FiraTàrrega
Foto: Pau Llacuna
Quan la Natàlia Lloreta, la directora executiva, em va demanar que expliqués, en aquest acte del 40è aniversari, una vivència personal relacionada amb la Fira, inicialment vaig pensar en tres frases, que tot sovint utilitzava en la gestió quotidiana de la Fira. Llegir més…
-
Art inclusiu, Arts de carrer, FiraTarrega, Innovació, Suport a la Creació 13/05/2020 Àrea de comunicació
El context
Per Lau Delgado Vilanova
Director Executiu de FiraTàrrega
L’emergència causada per l’epidèmia del Covid-19 ha suposat un gran impacte en tots els àmbits de la nostra societat. I, lamentablement, el cultural no n’ha estat una excepció. Els agents del sector estan buscant maneres de fer front a aquest impacte al temps que intenten concebre com han de canviar el seu model, la seva manera de ser i funcionar, per ser al més útils possible al sector i al ciutadà. Aquest fet està accelerant els processos de canvi o transformació en la missió, els objectius i les metodologies de funcionament de molts equipaments, esdeveniments i institucions culturals. Alguns d’aquests canvis hauran estat circumstancials, però d’altres, de ben segur, es consolidaran amb normalitat.
2019_Tony Clifton Circus. © Nuria Boleda. Arxiu FiraTàrrega
-
Arts de carrer, FiraTarrega, Urbanisme 06/04/2020 Àrea de comunicació
L’èxit internacional d’unes arts de carrer ingovernables
Catalunya és un dels màxims exportadors mundials de creacions en arts de carrer i espai públic. Però, quines en són les raons? Què explica aquest èxit i reconeixement internacional? Anna Giribet, directora de FiraTàrrega, ens ho explica en aquest article.
En la conversa inaugural de FiraTàrrega 2019, Xavier Antich deia que «l’espai públic és el lloc que els cossos acaben transformant; per això l’espai públic és literalment ingovernable». La vitalitat i riquesa de l’escena actual de les arts de carrer catalanes és un fet —reconegut internacionalment—, i per entendre-ho és imprescindible començar amb una aproximació des de l’urbanisme.
George-Eugèn Haussman, (polític, 1809-1891) va convertir París en una xarxa al servei d’una ciutat en moviment. Frederik Law Olmsted (arquitecte paisatgista, 1822-1903) va dissenyar un entorn rural com Central Park al cor de Nova York. Ildefons Cerdà (urbanista, 1815-1876) va idear un teixit urbanístic a Barcelona. Tres figures de l’època moderna que van canviar les seves ciutats. Més enllà de la forma, es van preocupar per la vida de la ciutat, la convivència. Haussman lluitava per aconseguir una ciutat accessible, Olmsted per una ciutat sociable i Cerdà somiava amb una ciutat igualitària. Accessible, sociable i igualitària. Llegir més…
-
FiraTarrega, General 02/05/2019 Àrea de comunicació
FiraTàrrega’s new direction
Anna Giribet Argilès, Art Director
Eduard Ribera, Head of Communication
Over the next five years FiraTàrrega will be embarking on a new creative and managerial project. As a result of recent changes to both the Fair’s directing positions these first few months have been spent in redoubling efforts to find the lowest common denominator that responds to the spirit of projects presented by Lau Delgado, the new executive director, and Anna Giribet, the new art director. Along with the rest of the team, we have been reflecting very seriously on what role we should play within the sectorial mechanism of the Generalitat de Catalunya’s strategic culture market. This process of reflection has prompted us to define a series of new action frameworks for the Fair to operate within over the next five years.
Escargots. Slowolou (c) Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega 2018
