-
Arts de carrer, Comunitat, Espai públic, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, General, Política cultural, Programació 02/06/2022 Àrea de comunicació
Es pot o no es pot?
Què es pot fer avui dia a l’espai públic?
Per Sergi Estebanell
Fa uns quants anys que em faig aquesta pregunta a la qual encara no li he trobat una resposta que em deixi completament tranquil.
Miro al meu voltant i sento que estem cada vegada més controlats i amb més por, sento que en aquests darrers anys ens hem tornat més dòcils i complaents, a la vegada que més vulnerables emocionalment.
Crec que s’ha accentuat una fractura social entre els qui encara creiem que hem de cercar els impossibles i entre els qui hem acceptat les regles del joc tal i com són i no mirem més enllà.
Em fa por veure que hi ha gent que té cada vegada més pors, perquè la por anul·la la creativitat i sense creativitat deixarem de creure que hi ha portes i finestres que ens poden dur a llocs desconeguts.
Sabem que hi ha moltes coses que es no es poden fer a l’espai públic, i quan dic que no es poden fer no vull dir que no es poden fer, sinó que estan regulades i, per tant, si les fas obtindràs una penalització, una multa, una sanció.
De vegades econòmica, de vegades fins i tot penal i de vegades —i aquesta és potser la que em fa més por— una sanció moral que pot arribar de qui menys t’ho esperes.
Hi ha persones, habitants de l’espai públic com tots nosaltres, que creuen ser jutges del que es pot i no es pot fer i que enfront de qualsevol signe de “anormalitat/creativitat” no dubten a fer a través de la seva mirada o paraules un judici al que estàs fent.
La por a la penalització, al judicis i al que diran està soscavant per moments el poder creatiu, que ens permet imaginar altres possibilitats enfront al que en principi no es podria fer, al que es dictaminat com a «normal».
Però, què és «normal» o no ho és? Què hauria d’estar prohibit o no? Quins espectacles es poden fer o no a l’espai públic i per quines raons? Quines de les bases establertes estan limitant la llibertat d’expressió? Llegir més…
-
Arts de carrer, Espai públic, General 11/03/2022 Àrea de comunicació
Ens espera l’inesperat
Eléctrico 28 – FiraTàrrega 2021 © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega
Els darrers temps, la nostra comoditat i la nostra seguretat han saltat pels aires. A la nostra vida privada i a la nostra vida pública. Ens hem hagut d’acostumar a viure en la incertesa i a restar en l’expectativa del que pugui passar. Primer, amb la pandèmia. Després, amb l’evidència que el canvi climàtic té afectacions clares i visibles al planeta. Ara, amb una guerra als confins d’Europa que posa sobre la taula un munt de preguntes i posa en dubte un munt de respostes. Diguem que la incertesa s’ha instal·lat en el nostre dia a dia i posa en crisi la zona de confort en la qual estàvem establerts fins fa quatre dies. Llegir més…
-
Arts de carrer, General 04/10/2021 Àrea de comunicació
No deixeu d’emocionar-nos
Per Jordi Muntada. Espectador de la Fira
Jordi Muntada
Amb aquest text de Jordi Muntada iniciem la publicació d’una sèrie de 4 articles que recullen les intervencions que es van fer en el marc de l’acte de celebració dels 40 anys de la Fira a la plaça dels Comediants de Tàrrega, el 9 de setembre de 2021.
Ara fa 40 anys que vaig sortir a fer un tomb pels carrers de Tàrrega. Era la festa major i em vaig trobar que hi passaven coses que no havia vist mai, cercaviles imparables, titelles gegants, que si el sol, que si la nit, dracs, fum… Llegir més…
-
Arts de carrer, General 06/09/2021 Àrea de comunicació
Els testos s’assemblen a les olles
Per Eduard Ribera, escriptor.
FOTO: 2013. Pelat. Joan Català. Espectacle a la plaça de les Nacions sense Estat de Tàrrega. © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.
Encara que alguns cops les aparences enganyen, normalment els testos s’acaben assemblant a les olles. En aquest nostre país curull d’acomplexats provincians, sovint la tradició s’ha confós amb una determinada moral, amb el folklore o, encara pitjor, amb l’antítesi de la modernitat. Per pura ignorància, de vegades passa que els que estan a la cua somien ser els primers, els abanderats, els líders, els capdavanters, els excel·lents. I, és clar, ja se sap que l’orgull i la pressa són consellers nefastos. Més que res perquè l’ansietat fa que ens obsedim en objectius inassequibles i ens oblidem de les habilitats que ens són naturals. Fer-se gran, créixer, és esdevenir conscient que, efectivament, els testos s’assemblen a les olles, que no és aconsellable construir en zones inundables, que l’aprenent era la figura idònia en la transmissió dels oficis o que abans de parlar cal escoltar els qui en saben. Malauradament, aquest nostre país curull d’acomplexats provincians sovint avança en direcció contrària, perquè es prenen decisions pensant en abanderar, liderar, ser capdavanters i excel·lir. Per postureig estadístic. Sense tenir en compte el coneixement ancestral del qual som dipositaris i que hauríem de preservar, de totes totes, per a les generacions que ens han de succeir.
-
Arts de carrer, General 30/08/2021 Àrea de comunicació
Somni d’una nit de Sol
Per Oriol Martí Sambola, gestor cultural i exdirector executiu de FiraTàrrega.
FOTO: 2002. Amor diésel. La Viuda y Sol Picó. Espectacle inaugural de gran format a l’Av. Tarradellas de Tàrrega. © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega.
I t’ho explica per telèfon: una vegada i una altra, conduint per l’AP-7, Sol Picó assenyalava aquella exposició de carretera: excavadores, braços articulats, rodatges, torns i greix negre, aparcats, expectants, a peu de via. Vull un espectacle amb vosaltres, aparells motoritzats. Conduir-vos, fer-vos viure. Ferros i rodes en escena. Brogireu perillosament, sacsejant tres dones tendres. Viurem, tots, un somni breu sense sentit. Sereu arts de carrer!
Kike Blanco i Sol Picó. Un(a) vídu(a) i una xe. Al volant David Climent, Joan Manrique i Pablo Molinero. A la pala Leo Castro, Maribel Martínez i Marielle Morales. Valents.
ELLA –Malvat ! M’has enamorat ! Hauré de lligar-me el cor amb corda per no perdre’l pel camí. O et disseco i t’emporto cap a casa? Ets tan gran i embrutes de gasoil quan et mous pel passadís. Què faig, què fem?
MÀQUINA –Brrrrrrrrrrrrr, brrrrrrrrrrrr!
ELLA –I si hi poses de part teva? I si no remugues tant? Treus tant fum, treus tant fum!
MÀQUINA –Brrrrrrrrrrrrr, brrrrrrrrrrrr!
És Deus ex machina i una Síndrome d’Estocolm, amor dièsel per a tothom. Somni d’una nit de Sol. FiraTàrrega: no hi ha històries impossibles, ni nits sense teatre, ni places plenes quan tot s’acaba ni places buides quan tot comença. Món, gent, gas, pols, foc, fum, cor, déu, fosc, cant, art, bell, oh!
Queda inaugurada la vint-i-dosena Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.
-
Arts de carrer, General 16/08/2021 Àrea de comunicació
Quatre dècades mirant-nos al mirall
Per Sara Bailac Ardanuy, poeta.
FOTO: 1986. Albert Vidal. Instal·lació – Performance L’home urbà a la plaça Major de Tàrrega © Assumpta Burgués. Arxiu FiraTàrrega.
I la imatge que reflectiu
se us pot desprendre de la persona
i restar fixa al mirall per sempre.
Joan BrossaAfaitar-se, llegir el diari, escriure a màquina i dormir. Al carrer de Tàrrega, envoltat de tanques, l’any 1986 Albert Vidal exhibia durant 42 hores seguides la vida quotidiana d’un home urbà. Menjar una mica, quedar-se a la lluna, seure al sofà i passejar. L’espectacle de la vida quotidiana que es converteix en mirall que inquieta, que agrada o que horroritza a qui el contempla. La performance que reflecteix imatges -potser amables, potser grotesques- on no sabem, volem o podem reconèixer-nos. Una instal·lació-performance que va passar per zoològics de tot el món amb gran èxit: persones contemplant l’home urbà, vora la gàbia dels ximpanzés, les zebres i els ossos. Un ciutadà normal i corrent, educat, ben vestit, en silenci: un homo sapiens sapiens. Un exercici, podríem dir-ne, antropològic però sobretot provocador. Quants més reflexos hem tingut davant, hem anat a buscar, ens han sorprès tot aquest temps als carrers de Tàrrega? Quantes emocions, reflexions, provocacions han deixat empremta en la ciutat i conformen l’aura que reviu cada setembre? Què han estat aquests 40 anys de Fira sinó quatre dècades posant-nos davant del mirall?
-
Arts de carrer, General 09/08/2021 Àrea de comunicació
És el mercat, estúpids!
Per Josep Manel Busqueta Franco. Pastisser i economista.
FOTO: 1984. La Cubana. Empedrat Macrobiòtic. Acció a la Plaça Major de Tàrrega coincidint amb el mercat dels dilluns. © Josep Armengol, Gol. Arxiu FiraTàrrega.
Heròdot d’Halicarnàs explica que Ciro, el rei dels perses, menyspreava els ciutadans d’Atenes, considerava que una comunitat en la que el centre de la seva ciutat l’ocupava el mercat, un espai on els ciutadans acudeixen per enganyar-se els uns als altres, no podia ser una societat sòlida. Avui comprem i venem en bucle. L’aigua, l’aire, la terra, el temps, l’amor, tot es compra, tot es ven, tot és una mercaderia present o potencial a redós del flirteig entre l’oferta i la demanda. Vendre, comprar, quina acció més pulcra, asèptica! El glamur, el desig, l’impuls que ens provoca el darrer anunci publicitari, no ens diuen res dels infants soterrats a les mines de coltan, ni de l’explotació de les dones a les fàbriques tèxtils de Bangladesh, res. Quan tot estarà comprat i venut, només ens quedaran les pedres i el desori d’un món habitat per caricatures humanes cercant, desesperades, comprar la darrera pedra, la darrera vacuna, el darrer alè. De compra, en compra fins a l’ejaculació final! Vull desitjar que no serà així, que amb les darreres pedres en farem una barricada, una intifada definitiva. Que amb la fona de l’amor i la ràbia sabrem on apuntar per llençar la pedra final, per després començar a bastir un món bell, pedra a pedra.
-
Arts de carrer, General 11/02/2021 Àrea de comunicació
A les pistes d’un nou paradigma sobre el riure
El 2020 es va fer efectiva la primera convocatòria del programa Hivernem, impulsat per FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’escriptura de creacions artístiques vinculades a les arts escèniques i a l’espai públic. Ada Vilaró, amb un projecte sobre els efectes del canvi climàtic i Jordi Aspa amb una recerca sobre un nou paradigma per al riure van ser els guanyadors d’aquesta convocatòria. Publiquem aquí en dues entregues quin és el punt de partida de les seves recerques, que tenen com a finalitat l’escriptura d’una dramatúrgia. Després del projecte d’Ada Vilaró, us presentem ara el de Jordi Aspa.
-
FiraTarrega, General 02/05/2019 Àrea de comunicació
FiraTàrrega’s new direction
Anna Giribet Argilès, Art Director
Eduard Ribera, Head of Communication
Over the next five years FiraTàrrega will be embarking on a new creative and managerial project. As a result of recent changes to both the Fair’s directing positions these first few months have been spent in redoubling efforts to find the lowest common denominator that responds to the spirit of projects presented by Lau Delgado, the new executive director, and Anna Giribet, the new art director. Along with the rest of the team, we have been reflecting very seriously on what role we should play within the sectorial mechanism of the Generalitat de Catalunya’s strategic culture market. This process of reflection has prompted us to define a series of new action frameworks for the Fair to operate within over the next five years.
Escargots. Slowolou (c) Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega 2018
-
FiraTarrega, Formació, General, Suport a la Creació 19/06/2017 Àrea de comunicació
Creation in town, Tàrrega calls for accomplice
By Mio Nakano, Cultural management master course student, intern at Fira Tàrrega Used to work on set decoration for films and TV commercials.
mionakano18@uic.esPlace + Story + Moment + You. You are the one who complete the affair.
For the shooting, we travel a lot. The shooting locations are the places you won’t go without a particular reason. They don’t attract tourist but if you wear special glasses of film maker, the sight will appeal to you with vivid color. Story is about ‘someone like you who lives an ordinary life’, so the location is in a little town away from any major city in a frequent situation. The location coordinator brings an empty modest house, and we the decorators revive the abandoned house. Bring a set of furniture, fill the fridge, plant flowers in the garden, and some supermarket receipts in the rubbish bin. The crew arrives. Director loves the set. Cameraman fix the angle. The lighting comes into the room more natural than sunlight. Shooting starts. Cut, OK. Another angle. The designer looks into the finder. Then says, ‘Mio, missing something.’ On the monitor, he points out this empty wall behind the face of the actor on rehearsal. We definitely should put something there, if not, this cut wouldn’t look lively. Something natural to hang on the wall, which creates atmosphere, maybe from the region, but not too flashy, goandfindityouhave10minutes. I start to run before he finishes the phrase. Llegir més…
