-
Acompanyament, Arts de carrer, Creació, Espai públic, FiraTarrega, Hivernem, Institut Ramon Llull 16/01/2025 Àrea de comunicació
Les encaputxades: primeres intencions per a una recerca entre l’art i la política
Per Albert Chamorro
Encaputxat by Tevin James, via Unsplash
Les encaputxades és un dels projectes seleccionats en la convocatòria 2025 del programa Hivernem, promogut per l’Institut Ramon Llull i FiraTàrrega. En aquest article, Albert Chamorro explica les premisses que es planteja com a punt de partida de la seva recerca
Què sentim quan ens cobrim el rostre? Com ens miren-perceben-observen els altres quan la nostra cara no és visible? Com afecten les identitats de classe-racials-gènere a la percepció col·lectiva de la figura encaputxada? Quines diferències hi ha entre un policia encaputxat i una manifestant encaputxada? Quin és el potencial poètic, imaginatiu, sensorial d’una persona encaputxada palplantada al mig del carrer? Ens fan por les encaputxades? Ens donen esperança?
Aquestes preguntes són les que articulen la recerca del projecte Les encaputxades, dotat amb una beca Hivernem i que portaré a terme al llarg d’aquest 2025. Una investigació que parteix d’una idea central: el rostre humà és el nexe neuràlgic d’allò que anomenem comunitat; sense rostre, no hi ha societat possible. És en les faccions amagades de la vista pública que esdevé la potència del que és desconegut. Aquesta investigació planteja partir de la figura de les encaputxades, anar a la recerca dels motius que, al llarg de la història, han portat a certes persones a la necessitat de cobrir-se el rostre en el seu transitar per l’espai públic; dels antics ordes monàstics a les forces de control policial, d’aquelles persones que es mobilitzaren per les lluites socials a aquelles altres que amaguen la mirada per evitar ser discriminades; totes elles comparteixen la voluntat d’amagar-se de la realitat circumdant. Aquesta hipòtesi inicial, lligada a les primeres preguntes intuïtives, donen peu a unes altres, més concretes: per què tenim la necessitat d’ocultar el rostre al carrer? Qui és perseguit si ho intenta? Quina força oculta amaguen els rostres encaputxats? I per últim i més important: qui té dret a amagar el rostre? Llegir més…
-
Acompanyament, FiraTarrega, Hivernem, Institut Ramon Llull 14/11/2024 Àrea de comunicació
Una ombra, la propera guerra. Primeres preguntes
Per Pau Masaló Llorà
Soldats de la 1a Guerra Mundial. Arxiu National Library of Scotland, via Unsplash
Una ombra la propera guerra és un dels projectes seleccionats en la convocatòria 2025 del programa Hivernem, promogut per l’Institut Ramon Llull i FiraTàrrega. En aquest article, Pau Masaló explica les premisses que es planteja com a punt de partida de la seva recerca
Des de l’any 2019, tots els projectes de la companyia Contenidos Superfluos s’han centrat en la reflexió sobre temàtiques que tenen un alt impacte en el context socioeconòmic actual, però que, per diferents motius, generalment no formen part de la crítica i la creació artística. Si deslliguem la nostra pràctica artística del context en què es presenta, correm el risc de convertir els nostres projectes en artefactes estètics sense rellevància. Aconseguir que les nostres creacions siguin pertinents ara i aquí és una de les principals preocupacions que ens han acompanyat des del primer projecte. La nostra voluntat és generar projectes amb una clara càrrega poètica que permetin posar en conflicte les idees preconcebudes sobre la realitat contextual que volen abordar.
-
Art comunitari, Arts de carrer, Hivernem 18/12/2020 Àrea de comunicació
Projecte d’espai públic SOS
Per Ada Vilaró
El 2020 es va fer efectiva la primera convocatòria del programa Hivernem, impulsat per FiraTàrrega i l’Institut Ramon Llull amb l’objectiu de fomentar la recerca en l’escriptura de creacions artístiques vinculades a les arts escèniques i a l’espai públic. Ada Vilaró, amb un projecte sobre els efectes del canvi climàtic i Jordi Aspa amb una recerca sobre un nou paradigma per al riure van ser els guanyadors d’aquesta convocatòria. Publicarem aquí en dues entregues quin és el punt de partida de les seves recerques, que tenen com a finalitat l’escriptura d’una dramatúrgia. Comencem amb Ada Vilaró.
