-
Acompanyament, FiraTarrega, Hivernem, Institut Ramon Llull 14/11/2024 Àrea de comunicació
Una ombra, la propera guerra. Primeres preguntes
Per Pau Masaló Llorà
Soldats de la 1a Guerra Mundial. Arxiu National Library of Scotland, via Unsplash
Una ombra la propera guerra és un dels projectes seleccionats en la convocatòria 2025 del programa Hivernem, promogut per l’Institut Ramon Llull i FiraTàrrega. En aquest article, Pau Masaló explica les premisses que es planteja com a punt de partida de la seva recerca
Des de l’any 2019, tots els projectes de la companyia Contenidos Superfluos s’han centrat en la reflexió sobre temàtiques que tenen un alt impacte en el context socioeconòmic actual, però que, per diferents motius, generalment no formen part de la crítica i la creació artística. Si deslliguem la nostra pràctica artística del context en què es presenta, correm el risc de convertir els nostres projectes en artefactes estètics sense rellevància. Aconseguir que les nostres creacions siguin pertinents ara i aquí és una de les principals preocupacions que ens han acompanyat des del primer projecte. La nostra voluntat és generar projectes amb una clara càrrega poètica que permetin posar en conflicte les idees preconcebudes sobre la realitat contextual que volen abordar.
En aquest sentit, el que ens interessa investigar a Una ombra, la propera guerra és de quina manera l’estat de preguerra que vivim conforma els nostres imaginaris de futur i com impacta en l’esfera pública. En realitat, però, ens interessa una deriva més específica d’aquesta temàtica: com es pot conjugar l’interès per la recreació bèl·lica i històrica amb una realitat cada cop més militaritzada. Per què ens interessa tant el simulacre, però defugim la realitat? Què diferencia la recreació lúdica de la violència de les operacions militars reals que tenen lloc ben a prop de les nostres fronteres? Per què tenim aquest impuls escopofílic per assistir a situacions de conflicte, encara que siguin simulades? Volem explorar de quina manera la ludificació de la violència converteix les recreacions històriques en espectacles fàcilment digeribles que, fins i tot, es converteixen en reclams turístics per les poblacions on s’organitzen. Tenim ganes de descobrir quines són les motivacions dels voluntaris que participen en les recreacions bèl·liques, per què destinen el seu temps d’oci a aquesta activitat.
A totes aquestes preguntes s’hi suma el desig d’investigar les estratègies artístiques que podrien ajudar-nos a transformar l’espectacularitat de la recreació bèl·lica en una eina discursiva i de reflexió artística i política. Què passa quan el simulacre irromp a l’espai públic sense previ avís? Com es transforma l’ús d’aquest espai? Com s’hi relacionen els vianants?
Les recreacions bèl·liques van més enllà del simple entreteniment; són una forma d’intervenció en l’espai públic que té el potencial de generar debat i reflexió sobre temes tan complexos com la memòria històrica, la violència i la identitat nacional. Aquestes representacions poden influir en la manera com percebem el passat i interpretem el present, i poden actuar com un mirall que reflecteix les tensions i les preocupacions actuals de la societat.
Així, Una ombra, la propera guerra proposa examinar de quina manera les recreacions bèl·liques poden ser utilitzades com una eina artística per provocar una reflexió crítica sobre la guerra i els seus efectes. Això inclou explorar com aquestes recreacions poden ser transformades en intervencions artístiques que no només representin esdeveniments històrics, sinó que també qüestionin les narratives oficials i ofereixin noves perspectives sobre la violència i el conflicte. A més, es pretén investigar com la teatralitat inherent en les recreacions bèl·liques pot ser utilitzada per crear espais de diàleg i interacció entre els participants i el públic, fomentant una comprensió més profunda i crítica de la guerra i les seves repercussions.
L’interès inicial de la recerca, per tant, es dirigeix a investigar les implicacions ètiques, estètiques i polítiques de les recreacions bèl·liques i sobre l’impacte que tenen en l’espai públic i en la configuració de l’imaginari de guerra. Això no obstant, un altre dels interessos que ens ha portat a iniciar aquesta recerca és l’ús del reenactment (la recreació, el simulacre) com a estratègia política de creació artística.
Davant d’un futur incert i que camina cap a una deriva autoritària i cap a un ordre militar cada vegada menys dissimulat, plantegem un exercici d’imaginació utòpica, una dislocació de l’ontologia teatral: quina serà la funció de l’Art, del Teatre, en un futur complex i tensat com el que ens espera? Quin serà el paper dels creadors i creadores? Seran útils les eines teatrals per donar suport a l’ordre polític que té com a objectiu l’emancipació del ciutadà davant l’opressió?
Totes aquestes són qüestions que, si bé poden semblar transversals a tota pràctica artística arrelada a la reflexió de la seva contemporaneïtat i no estan necessàriament lligades d’una manera directa al nostre camp d’estudi, són importants per entendre el desig d’iniciar un procés de recerca per a la creació d’una dramatúrgia d’arts de carrer que, clarament, respongui a la situació sociopolítica de l’Europa actual i ajudi —tot i que ho faci de manera no evident— a posar damunt la taula totes aquestes qüestions.
