-
Comunitat, Creació, Mercats, Política cultural, Professionals, Públics, Territori Creatiu 03/02/2022 Àrea de comunicació
De què parlem quan parlem d’acompanyar?
Acte de presentació Territori Creatiu 2022 © Dani Hernàndez. Arxiu FiraTàrrega
Més enllà de la definició oficial del programa Territori Creatiu —que trobareu aquí—, la seva essència s’associa al concepte d’acompanyament. Per a l’equip de la Fira, el terme acompanyar s’ha convertit en la paraula màgica, la clau de pas, el leitmotiv d’una manera de fer i d’entendre la nostra feina com a gestors culturals des de l’esfera pública. No debades, la nostra missió principal com a organització és «fomentar i acompanyar processos de creació artística, contribuir a l’enfortiment sectorial i nodrir el mercat de talent creatiu». Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Comunitat, FiraTarrega, Públics, Suport a la Creació 30/05/2018 Àrea de comunicació
Algo tiene la calle
Dimensiones de un hábitat creativo
por Oriol Martí i Sambola, Director ejecutivo de FiraTàrrega
FiraTàrrega 2017. Valeria Piriz © Martí E. Berenguer
La calle: tratar de describir la calle, de qué está hecha, para qué sirve
Georges PérecCrear en el espacio público es hablar con un lenguaje propio, desnudo, esencial y sincero. Y mucho más. Esto es lo que creo haber aprendido a lo largo de los años y lo que aquí propongo desarrollar desde lo teórico y lo conceptual.
Me refiero a las particularidades consustanciales de las artes escénicas (en mayor medida, por cercanía profesional) y de las artes plásticas, la música, la escultura o la instalación realizadas expresamente en la calle, la plaza, la travesía, el pasaje, el bulevar o la rotonda.
¿Cuáles son las particularidades de la calle cuando la entendemos como espacio creativo? Para afrontar esta cuestión es necesario un inicio antitético: se entiende cómo es la calle analizando cómo no es el recinto. Y hay análisis no antitético, no comparativo. Lo veremos también.
Este artículo identifica seis aproximaciones definitorias de la calle creativa: la dimensión urbanística, la política, la artística, la simbólica, la tecnológica y la atmosférica, presentadas a través de sus porqués, sus relatos y sus ejemplos. Llegir més…
-
Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, Estudis, Festivals, FiraTarrega, Formació, Política cultural, Públics, Suport a la Creació 15/10/2016 Àrea de comunicació
FiraTàrrega i les arts de carrer o transformació, vivència, impacte i valor
Fent una mirada enrere als seus 36 anys de (pleníssima) vida, una de les particularitats de FiraTàrrega és que sempre ha estat en procés de transformació. Fer-ne un estat de la qüestió estàtic comporta el risc que la fotografia surti moguda. I no pas com a inconvenient, sinó com a virtut (pràcticament necessitat) que ha fet que avui, després d’aquell llunyà 1981 (primera edició de la Fira) aquesta celebració escènica sigui plenament vigent als nostres temps.
FiraTàrrega està en aquestes últimes edicions culminant un procés de transformació que s’explica pel desplegament, sofisticació i diversificació del foment i l’estímul de la creació catalana en general i de les arts de carrer en particular. Així, si històricament FiraTàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional, avui aquesta pota es complementa amb dos altres eixos: d’una banda, el Programa de Suport a la Creació, basat en coproduccions i residències creatives de projectes escènics que pel seu caràcter fràgil, singular i necessari (cal no oblidar la condició de servei públic de FiraTàrrega) requereixen d’un acompanyament artístic, tècnic, empresarial, comunicatiu, etc. D’altra banda, en els últims anys hem entès que el treball de laboratori de creativitats vinculades a l’espai públic i la no-convencionalitat també es pot canalitzar a través de la formació. D’aquí en sorgeixen els estudis propis de Màster i Postgrau nascuts el 2013 i que desenvolupem amb la complicitat i l’acompanyament de la Universitat de Lleida.
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Estudis, Formació, Política cultural, Públics 26/07/2016 Àrea de comunicació
Sobre la felicitat (i la seva absència) o el valor social de les arts de carrer
Per Oriol Martí i Sambola, director executiu de FiraTàrrega
Les arts de carrer tenen certes particularitats que les converteixen en un format escènic privilegiat pel que fa a la generació de complicitats amb la ciutadania: l’habitual visibilitat en grans espais, la gratuïtat de la gran majoria de propostes, el llenguatge plàstic, universal i a voltes metafòric, l’enèrgica proximitat comunicativa o el caràcter propici per a la participació de l’espectador (més aviat observador, agent, actiu, present) fan de les arts de carrer un conducte directe (emocionalment parlant) amb la societat. I, paradoxalment, han estat (històricament molt mal) concebudes per part de determinats sectors com un canal d’expressió pobre o poc sofisticat. Res més lluny de la realitat: quin privilegi, quina responsabilitat treballar amb unes arts a través de les quals per a una part de la ciutadania (considerable ! -541.000 espectadors en tots els esdeveniments de la Plataforma d’Arts de Carrer l’any 2015-) és l’únic vincle directe amb la cultura, l’expressió artística i la creativitat. Compte, poca broma. Llegir més…
-
Art comunitari, Arts de carrer, Festivals, FiraTarrega, Públics 13/06/2016 Àrea de comunicació
Com sona un vaixell quan s’enfonsa?
Per Carla Rovira
En el marc de l’acord entre FiraTàrrega i l’Ansan Street Arts Festival (Corea del Sud) per a la mobilitat artística, dos creadors, una catalana i un coreà, visiten aquest 2016 de manera creuada els respectius esdeveniments. D’aquesta manera, el creador Lee Cheuslsong assistirà a l’edició d’enguany de la Fira. Per la part catalana, l’artista Carla Rovira va viatjar el passat mes d’abril al festival d’Ansan amb While the Machine keeps on running, una versió lliure d’Antígona. Aquesta obra, representada amb adolescents de la ciutat, va concebre’s com un mitjà escènic per afrontar el dol social de l’esfondrament del ferri Sewol el 16 d’abril de 2014, amb la mort de 304 persones, moltes de les quals eren estudiants de la ciutat d’Ansan. Llegiu-ne la crònica de la mateixa Carla Rovira, a qui li agraïm i li reconeixem la profunda valentia i generositat per haver afrontat un repte tan ambiciós des d’un punt de vista emocional. Felicitats.
15 d’abril de 2016, plaça central de l’avinguda on es durà a terme el festival d’arts de carrer a Ansan, Corea del Sud. Un grup d’adolescents frenen l’entrada dels adults a la part central de l’àgora: és un espai exclusiu per a les menors de 20 anys, l’edat en què es compleix la majoria d’edat al país. Les cares esperen amb solemnitat, les mirades atentes a una pantalla que passa en loop imatges d’un naufragi, el del ferri Sewol, del qual l’endemà es commemora el segon aniversari. Per primer cop, perquè l’any anterior va ser prohibit l’homenatge en record de les víctimes. Tampoc l’any anterior es va celebrar el festival; aquest cop sí, per retre homenatge a les víctimes. Llegir més…
-
Arts de carrer, FiraTarrega, Pre/Para Week, Públics 14/04/2014 Àrea de comunicació
A la deriva
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 09/04/14. Llegiu-lo a la revista
De casa al trabajo. Del trabajo al supermercado. Y del supermercado a casa. Así es como habitamos la ciudad. La transitamos, de un punto a otro. Acostumbramos a omitir todo aquello que no está a la altura de nuestros ojos, y aquello que nos queda al alcance de la vista lo procesamos rápido, sin detenernos demasiado en detalles, señales, marcas reveladoras del pasado, del presente o del futuro que estamos viviendo. Tenemos la impresión de conocer nuestras ciudades y nada más lejos. Llegir més…
-
Arts de carrer, Públics 13/01/2014 Àrea de comunicació
Feliz realidad
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 09/01/14. Llegiu-lo a la revista
El envoltorio de un caramelo brilla bajo una rejilla de alcantarillado. Algunos pasos después, cincelada por un remolino de viento, se desplaza una escultura accidental hecha de serpentinas de colores. Son tentáculos post-festivos que a su paso apresan trazas de cotidianidad vulgar: papeles chillones que anuncian ofertas de supermercado, restos de un sobre con el franqueo pagado, plásticos comunes y alguna colilla. Ayer la cabalgata de los Reyes Magos era un eco. Hoy, con la vuelta a la normalidad, la calle tiene algo de fantasmal. Llegir més…
-
Arts de carrer, Arts escèniques, Programació, Públics 09/12/2013 Àrea de comunicació
Història d’un programador
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic. Text publicat a El Cartipàs d’Olot el desembre de 2013
Un mòbil que sona. Un grup de nens inquiets asseguts a primera fila. Una persiana, una rialla, un home amb incontinència verbal i una dona baixa que vol que una dona alta la deixi passar al seu davant. Una mare intrèpida que avança entre els espectadors i dóna un entrepà embolicat amb paper de plata a un dels nens asseguts a primera fila. Un pare seductor que parla amb una altra mare i un nen somicós que mig plora en un cotxet. Un grup de joves amants del teatre que arriba a mitja funció. Un ocell que passa. El nen de l’entrepà que llença una bola feta amb el paper de plata a l’artista. La mare del nen de l’entrepà que ni s’immuta. Un avi que entra en escena a recollir-lo, s’atura al centre de la plaça i riu una gràcia de l’artista davant dels espectadors. Els espectadors que riuen de l’avi descol·locat rient de l’artista al centre de la plaça. Un fotògraf que creu que ha trobat una bona foto. L’avi que es creix i l’artista que lluita per incorporar la intervenció de l’avi a l’espectacle. El programador que aparta el fotògraf que també s’ha animat a entrar en escena. El fotògraf que s’ofèn i el programador que s’enfada perquè se sent policia. El programador se sent frustrat perquè els espectadors no respecten l’art ni l’artista. El grup de joves amants del teatre marxen fent soroll i un gos els borda. Una dona de mitjana edat que va sovint al teatre pensa que si ella fos aquell gos mossegaria un dels joves. Llegir més…
-
Espectacles, Públics 03/12/2013 Àrea de comunicació
Platea por la diferencia
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 02/12/13. Llegiu-lo a la revista
Grit Berthelsen nos habla después de la función. Da las gracias por la acogida, por los aplausos de los espectadores y da pistas sobre la trayectoria de la compañía. Alguien del público pregunta por el proceso de creación, y ella relata que esencialmente tiene que ver con el trabajo de investigación personal que realiza cada uno de los intérpretes. A partir de una idea, y durante siete semanas, cada cual elabora un material concreto. La suma procesada de todas las propuestas deviene espectáculo. ‘Women’, por ejemplo, parte de la experiencia vital de tres actrices.
‘Women’ dura treinta minutos. Es un espectáculo de teatro visual que combina elementos de mimo, máscara y absurdo. Interpretado solemnemente, con armonía casi oriental, se instala sobre la piel del espectador de manera cálida. Es como un tapiz tridimensional que se puede tocar. Llegir més…
-
Espectacles, Programació, Públics 22/11/2013 Àrea de comunicació
Sábado lluvioso
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega. Article publicat a artezblai.com el 18/11/13
Sábado por la tarde y llueve a cántaros. La iluminación de los barrios del centro convierte Barcelona en una capital tímida, difusa. La verdad es que todo da pereza. Me dan ganas de hacer novillos e irme para casa.
Conseguimos salir después de una merienda reconfortante. Decidimos portarnos bien y cumplir con lo que nos habíamos prometido. El programa va a ser doble. Será una ruta por espacios no convencionales. Una nueva y sorprendente Barcelona. Llegir més…
