-
Arts de carrer, Arts escèniques, Espectacles, Festivals, FiraTarrega, Suport a la Creació 06/03/2017 Àrea de comunicació
Poetry in action. Or some ways to go when something first starts
By Eva Marichalar-Freixa. Creator, arts based methods researcher@virginiafochs
Aquest text és una justificació i un document de partida del projecte internacional A Ferida / La Herida, coproduït entre el festival Imaginarius i FiraTàrrega que té una clara voluntat de diàleg artístic entre creadors catalans i portuguesos al voltant del concepte de la memòria. L’espectacle resultant s’exhibirà a l’edició 2017 de FiraTàrrega.
Here is some first data: City of Tàrrega, 2016/11/20 – 2016/11/23. During these days, Fira Tàrrega and Festival Imaginarius brought together a group of Catalan and Portuguese artists to set up the basis of a new project for research and co-creation between both countries; each artist was asked to create and perform a solo piece that would then be a part of a dialogue between them all. Some more data to continue: Our memories as a keystone to trigger conversations between two countries that have grown up turning their back on each other. Our memories as an opportunity for each artist to explore beyond his/her previous boundaries, simultaneously enhancing personal singularity. Our memories as a collective place where to dig into intimacy, so that we can then put them into conversation. This coproduction between both festivals will see its first premiere next spring at Festival Imaginarius, and then again in a new setting at FiraTàrrega in September. Confirmed artists are Rui Paixão, Catarina Campos, Alba Torres, Pau Masaló Llorà, Quim Giron Figuerola, and artistic director Julieta Aurora Santos.
On that first intensive meeting back in November, after being contacted by both festivals to outline and coach a methodology for this start-up encounter, I met the group with a very specific goal in mind: creating situations where active listening and favourable conditions for acknowledging one another could emerge. Each one should be introduced to the rest of the group by the means of the experience that was being shared by the whole group. Each one’s singularity should get the chance to be recognized at its right time during these first days, having also the opportunity to share previous personal creations and a professional profile that would then increase the possibilities of this collective project. Situations where outlined as in a three days dérive. I chased for those moments where to get lost and those where to be found, some moments to walk and some others to sit down around a table settled with some food and drinks, moments in solitude and moments to feel each other’s nearness, moments to talk to oneself and moments where to hold long and passionate conversations all together. Those where optimal moments to build up the foundational agreements of the whole process that was about to start: What was important for us to talk about? Which landscapes would take us and our stories in? What channels could facilitate growing up our conversations over the distance? How were we going to deal with production terms and conditions? It was important for me that each single decision to be made brought within the same melody, the same aesthetics that we could later on identify when enjoying the final performance first in Santa Maria da Feira and then in Tàrrega. During these days, I focused on those in-between spaces and times where nothing seems to happen, nevertheless, the most essential is being revealed. I cared for facilitating spaces and times where the group could build up a frame of mutual understanding where to go back to when feeling lost, a place where to feel at home quick after meeting again for intensive rehearsals before both premieres. After our kick-off encounter in Tàrrega, the team would be creating apart together; that is, they should start creating their solo pieces and the narrative that would join them all miles away from each other. Distance is a hard condition to play with; we knew that at some point, we would end up facing disenchantment. Therefore, building up a symbolic house which hosted the aesthetics of the relations braided on those first days was not only a key condition to overcome future concerns, but also the core of a previous need that would shift us from the pre-established idea of site-specific to that one of symbolic-specific, as I like to call it. It was during our stay in Tàrrega when we could feel the symbolic growing up strongly as a place, a house, a key idea, the heart of the creation. Translating that into words, the group decided to call it LA HERIDA / A FERIDA. Wounds came up as the formalization of all those agreements made during that first encounter, an appropriation of the concept that both festivals had asked us all to start up with, the official title and yet a symbolic space –that is, our home, our island, silence, a circle, a hole, flat and dimensional, a lived space, a space for deconstruction and construction, prohibition, omission, farce, disorder. Llegir més… -
Arts escèniques, Comunicació, Màrqueting 15/01/2017 Àrea de comunicació
Decàleg per a la gestió de públics de les arts escèniques
Per Pepe Zapata (@PepeZapata)
Soci i consultor de Teknecultura“Actua de la manera que t’agradaria ser i aconseguiràs ser de la manera que actues”
Leonard Cohen1. Públics en el centre de la nostra estratègia
• orientem-nos descaradament cap a l’usuari2. Relat
• compartim valors [intrínsecs i extrínsecs] amb les nostres comunitats3. Coneixement dels nostres públics
• actuem amb rigor professional
• convertim les dades en informació i la informació en coneixement
• tinguem en compte les noves formes de consum cultural
• considerem que correm el risc de no ser necessaris en algunes pràctiques artístiques en què creadors i públics ja interactuen directament
• no renunciem a la intuïció, però des del rigor4. Escolta activa
• adaptem-nos constantment a una societat canviant
• siguem flexibles
• estiguem allà on estiguin els nostres públics, tant presencialment com online
• pensem positivament en màrqueting perquè màrqueting és justament això: escoltar i escoltar5. Experiència de l’usuari
• no oblidem que el nostre valor diferencial és la generació d’emocions
• considerem aquesta experiència en tota la seva extensió: abans, durant i després creem moments wow!
• prestem atenció a tots els punts de contacte
• concedim la importància que es mereix al nostre personal d’atenció a l’usuari6. Links
• siguem enginyers… de ponts i camins, entre creadors i públics, més que gestors culturals7. Formes de gestionar els públics
• siguem conscients que, més enllà de la creació i de la captació de públics, més enllà de la fidelització, el nostre gran dèficit està en aconseguir la retenció dels públics
• combatem el churn8. Segmentació i personalització
• utilitzem el màrqueting per optimitzar la relació que vulguem tenir amb tots i cadascun dels nostres públics9. Col·laboració
• necessitem formació, metodologia, eines i mecanismes per compartir experiències sobre gestió de públics
• treballem com a sistema, propiciant que els públics per a la meva organització siguin també públics per a la resta del sector
• obsessionem-nos pels públics, més que per la competència10. Rellevància
• no ens conformem amb el que ja veníem fent
• treballem per a les nostres comunitats, per als nostres públics, molt més intensament que per a la nostra organització -
Comunicació, General, Indicadors, Política cultural 15/12/2016 Àrea de comunicació
Innovació i professionalització en la gestió de la cultura o una aproximació a allò que ens passa
Per Oriol Martí i Sambola (@quissir)
Director executiu de FiraTàrregaEs parla habitualment d’innovació i professionalització en l’estricte àmbit de la gestió de la cultura. Més encara davant la universalització digital i la permanent aparició (aglomeració) d’eines tecnològiques pensades directament per a la seva implementació en la gestió.
Així mateix, s’entreveu una certa divergència de camins entre l’oferta teòrica de les esmentades eines i la seva implantació real en equips de gestió de la cultura. És realment així? Existeix algun tipus de bombolla en l’àmbit de la innovació? Quina és el seu ús real? On són els límits? Quins són els principals esculls que troben els equips de gestió a l’hora d’innovar i professionalitzar-se? Som una professió realment innovadora? Existeixen (preocupants) confusions entre els conceptes com digitalització o tecnologia amb innovació o la professionalització?
We are the robots, Taller de Montana Colors a FiraTàrrega 2016 © Martí E. Berenguer
La distribució d’aquest article es desenvolupa en cinc mirades diverses vinculades a la innovació i professionalització que a la vegada es vinculen de manera pròpia o tangencialment als conceptes de digitalització i tecnologia, sempre en l’òrbita de la gestió de la cultura.
-
Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, Estudis, Festivals, FiraTarrega, Formació, Política cultural, Públics, Suport a la Creació 15/10/2016 Àrea de comunicació
FiraTàrrega i les arts de carrer o transformació, vivència, impacte i valor
Fent una mirada enrere als seus 36 anys de (pleníssima) vida, una de les particularitats de FiraTàrrega és que sempre ha estat en procés de transformació. Fer-ne un estat de la qüestió estàtic comporta el risc que la fotografia surti moguda. I no pas com a inconvenient, sinó com a virtut (pràcticament necessitat) que ha fet que avui, després d’aquell llunyà 1981 (primera edició de la Fira) aquesta celebració escènica sigui plenament vigent als nostres temps.
FiraTàrrega està en aquestes últimes edicions culminant un procés de transformació que s’explica pel desplegament, sofisticació i diversificació del foment i l’estímul de la creació catalana en general i de les arts de carrer en particular. Així, si històricament FiraTàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional, avui aquesta pota es complementa amb dos altres eixos: d’una banda, el Programa de Suport a la Creació, basat en coproduccions i residències creatives de projectes escènics que pel seu caràcter fràgil, singular i necessari (cal no oblidar la condició de servei públic de FiraTàrrega) requereixen d’un acompanyament artístic, tècnic, empresarial, comunicatiu, etc. D’altra banda, en els últims anys hem entès que el treball de laboratori de creativitats vinculades a l’espai públic i la no-convencionalitat també es pot canalitzar a través de la formació. D’aquí en sorgeixen els estudis propis de Màster i Postgrau nascuts el 2013 i que desenvolupem amb la complicitat i l’acompanyament de la Universitat de Lleida.
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General, Suport a la Creació 03/10/2016 Àrea de comunicació
Crònica d’Antonio Zúñiga sobre la participació de Carretera 45 a FiraTàrrega 2016
Fira Tarrega 2016, será inolvidable. Una experiencia que dejó huellas muy hondas en nuestras vidas. En nuestros cuerpos y en nuestras miradas. Participamos de algo que en estos tiempos se antoja único, pero que ha sido siempre el principal ingrediente del teatro, del encuentro entre personas que hacen comunidad. Un intercambio inusitado, entre lo viejo y conocido pero ahora olvidado y lo único real como esencial en el teatro: El abrazo de los desconocidos. El trabajo constante, en comunidad, en armonía de fiesta y en solidaridad humana, fue lo que marcó la participación de Carretera 45. De ahora en adelante, eso forma parte de nuestros enseres de viaje para utilizar en nuestros siguientes trabajos escénicos. En Fira 2016, convivieron muchas miradas entre seres humanos primero lejanos, que terminaron como amigos. Estrecharon vínculos y crearon arte popular. Arte del pueblo que nace del pueblo, sin demagogias. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General, Suport a la Creació 22/09/2016 Àrea de comunicació
Crònica de Cheolsung Lee sobre la participació de “Massager” a FiraTàrrega 2016
In the beginning of the performance ‘Massager’, I explained to the audience for a while about why we need a massage. I said, “By the massage, our body can be well energized, and mind and soul too!” I experienced exactly the same by the massage from the nature and people in Tarrega and I was so well energized, healthy, full of inspiration and especially well energized with my heart by the big ‘Corazon’ of Tarrega’s people.
The participants(citizen-performers as street massagers) were usual people like me in the beginning, but we exchanged our energies, enjoyed them so much and made them grow up till they became one big Corazon! The performance ‘Massager’ is originally for the massage toward the heart, not just body. We served the massage to the audience by means of emotional and sensitive actions such as touching, driving hard and hugging the audience’s bodies. Llegir més…
-
Art comunitari, Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, Formació, Suport a la Creació 09/09/2016 Àrea de comunicació
L’especulació continua existint, el mercat continua i li és igual què hagi passat
ENTREVISTA A MARIA CAPELL, SILERE
Tots els inicis són interessants d’explicar. El d’aquest projecte comença a aquí, a Tàrrega, al Màster de Creació en Arts de Carrer de FiraTàrrega i la UdL. Què et fa interessar per aquest Màster especialitzat en creació a l’espai públic?
Jo em vaig interessar pel màster per dues raons: primer perquè parlava de la ciutat, que és un tema que ja m’interessava d’abans, però que no tenia iniciat i després, perquè parlava de comunicació i producció, que és el que jo estava fent aleshores, treballava en temes de producció i organització. Em va agradar molt i vaig decidir continuar amb els altres mòduls del màster, que tenien més a veure amb la creació, tot i que en aquell moment no pensava que allò que tenia al cap fos prou interessant per tirar-ho endavant. És per això que en el sentit de creació no tenia previst seguir. No sé com he arribat fins aquí, perquè no ho tenia pas previst! Jo pretenia fer un mòdul de tres setmanes i ja porto un any i mig amb el projecte.Un any i mig que ha anat des del treball final de màster a FiraTàrrega…
La temàtica del treball final sorgeix d’una de les assignatures del màster, que era ‘Dramatúrgia en l’espai’. Jo em vaig posar a treballar en coses que m’interessaven, en arquitectures populars i tot això em va portar a pensar en projectes urbanístics que s’havien de fer a Tàrrega i no s’han fet i em vaig centrar en un en concret, en la seva història. Totes les conseqüències que tindria la construcció d’aquest projecte, que havia de ser una gran obra, les institucions parlaven de l’última gran oportunitat per a Tàrrega abans de la crisi i no va acabar passant res. Al final ha acabat sent un terreny que ningú vol, un espai buit. Llegir més… -
Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega 01/09/2016 Àrea de comunicació
Si volem que el teatre tingui una funció social, ha de sortir de les sales
ENTREVISTA A LALI ÁLVAREZ
La Lali Álvarez i la companyia LaPùblica estrenaran a FiraTàrrega l’espectacle Barcelona, contra la paret. Un relat possible de Barcelona, un viatge del documental a la ficció que exposa diversos casos com el 4F, els morts al CIE, els contrastos socials de classe. Tot això en una festa, en la qual estem convidats a assistir els dies 9, 10 i 11 de setembre a Tàrrega. Actualment, la Lali s’interessa per l’art a l’espai públic com a vincle entre societat i imaginació, el teatre d’experiència en espais no convencionals i la creació col·lectiva.
– Dius que t’interessa la ‘cultura de processos’. A què et refereixes?
Entenc la cultura com la sèrie de processos que ens defineixen com a societat, on ens ajuntem amb altres persones per a compartir, per a reflexionar junts, gaudir la bellesa, generar cultura. Penso que la cultura és això i no només el producte d’aquest processos.
En el model cultural que ens envolta, el de la cultura com a indústria, a les persones que treballem en aquest camp se’ns demana produir productes que hauran de poder ser inserits en un mercat. Jo entenc que els treballadors de la cultura som persones que participem en processos en els que s’hi implica la imaginació, la reflexió, la transformació, i amb d’altres persones. Això genera una cultura determinada, una manera de fer, de viure. És aquesta la cultura que m’interessa, no només la que es basa en la producció i consum d’un producte. Llegir més…
-
Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, General 11/08/2016 Àrea de comunicació
Som l’altaveu perquè la gent conegui tota la informació
ENTREVISTA A SIMONA LEVI
Artista multidisciplinar. Activista. La Simona lluita per l’apoderament de la ciutadania i ara ho fa a través de l’obra de teatre HAZTE BANQUERO. Tarjetas Black: todo lo que quisieron ocultarte con sus propias palabras, que es podrà veure a FiraTàrrega 2016. Fundadora de la plataforma Xnet, a través de la qual es van filtrar els correus electrònics de Miguel Blesa, expresident de Caja Madrid, ara ens presenta aquest espectacle. Una peça de denúncia del ‘Cas Bankia’, que s’ha construït a partir dels més de 8.000 correus de Blesa i que s’ha impulsat a través de les plataformes Xnet i 15MpaRato. Una història absolutament real, punyent i dramàtica. Pur teatre de dades. Però també teatre documental, drama realista i un punt de comèdia. Una obra urgent i necessària, imprescindible. Amb un objectiu molt clar: les persones –i no pas les institucions- acabaran amb la corrupció. Una veritat insultant.
– Primer de tot, com sorgeix la plataforma sense ànim de lucre EXgae?
EXgae sorgeix l’any 2008 quan estava creant l’espectacle Realidades avanzadas, una peça sobre el dret a l’habitatge, en la que apareixien vídeos gravats amb càmera oculta. Un d’ells va tenir molta repercussió a Youtube, perquè vàrem descobrir que a l’oficina antimobbing de l’Ajuntament de Barcelona en realitat es feia mobbing. La Caixa, que apareixia al vídeo, va demanar a Youtube que l’eliminés, al·legant copyright. Aleshores era molt poc comú sol·licitar això… ara ja no tant. Llegir més… -
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Estudis, Formació, Política cultural, Públics 26/07/2016 Àrea de comunicació
Sobre la felicitat (i la seva absència) o el valor social de les arts de carrer
Per Oriol Martí i Sambola, director executiu de FiraTàrrega
Les arts de carrer tenen certes particularitats que les converteixen en un format escènic privilegiat pel que fa a la generació de complicitats amb la ciutadania: l’habitual visibilitat en grans espais, la gratuïtat de la gran majoria de propostes, el llenguatge plàstic, universal i a voltes metafòric, l’enèrgica proximitat comunicativa o el caràcter propici per a la participació de l’espectador (més aviat observador, agent, actiu, present) fan de les arts de carrer un conducte directe (emocionalment parlant) amb la societat. I, paradoxalment, han estat (històricament molt mal) concebudes per part de determinats sectors com un canal d’expressió pobre o poc sofisticat. Res més lluny de la realitat: quin privilegi, quina responsabilitat treballar amb unes arts a través de les quals per a una part de la ciutadania (considerable ! -541.000 espectadors en tots els esdeveniments de la Plataforma d’Arts de Carrer l’any 2015-) és l’únic vincle directe amb la cultura, l’expressió artística i la creativitat. Compte, poca broma. Llegir més…
