-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, FiraTarrega, General 22/06/2016 Àrea de comunicació
FiraTàrrega 2016 i la interculturalitat
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
Entenem FiraTàrrega com un projecte viu i, per tant, sensible al moment que estem vivint, en tots els sentits. La nostra missió ha de passar per molts llocs. Som un mercat estratègic del Departament de Cultura i una cita cultural imprescindible que, des de la capital de l’Urgell, s’adreça al món. Però, precisament per a sofisticar aquesta relació amb el sector professional i per a donar profunditat a la programació que defensem cada setembre, ens endinsem darrerament en creuades que tenen a veure amb la reflexió, amb la formació o bé l’acompanyament d’artistes des del programa de Suport a la Creació.
Aquest 2016 encetem una nova aventura. Una camí que té a veure amb formular-nos encara més preguntes i que culminarà l’any 2018. Aquestes qüestions tindran a veure amb una defensa aferrissada de les arts de carrer, subratllant-ne els tres grans actius o trets diferencials -un cada edició- i que les fan úniques i altament reivindicables avui dia: que són interculturals, la seva naturalesa participativa, i el fet que posen en valor o ens ajuden a veure les mancances i les possibilitats de l’espai públic contemporani.
FiraTàrrega 2016 té a veure, doncs, amb la interculturalitat i, per tant, amb la universalitat. Aquella qualitat que fa de les arts de carrer una categoria escènica idònia per a qualsevol tipus de mercat, amb un potencial capaç d’adreçar-se des d’un codi particular a persones i contextos ben diferents.
Ara bé, com treballem la interculturalitat des de casa nostra? Estem preparades les institucions o els equipaments públics actuals per a adreçar-nos al ciutadà contemporani? Fins a quin punt el que som avui els europeus es troba reflectit als nostres escenaris? On i com té cabuda la diferència? Com ens relacionem amb els nostres veïns, amb la riquesa cultural que revela el paisatge social actual? Això és el que volem esbrinar.
-
Art comunitari, Arts de carrer, Festivals, FiraTarrega, Públics 13/06/2016 Àrea de comunicació
Com sona un vaixell quan s’enfonsa?
Per Carla Rovira
En el marc de l’acord entre FiraTàrrega i l’Ansan Street Arts Festival (Corea del Sud) per a la mobilitat artística, dos creadors, una catalana i un coreà, visiten aquest 2016 de manera creuada els respectius esdeveniments. D’aquesta manera, el creador Lee Cheuslsong assistirà a l’edició d’enguany de la Fira. Per la part catalana, l’artista Carla Rovira va viatjar el passat mes d’abril al festival d’Ansan amb While the Machine keeps on running, una versió lliure d’Antígona. Aquesta obra, representada amb adolescents de la ciutat, va concebre’s com un mitjà escènic per afrontar el dol social de l’esfondrament del ferri Sewol el 16 d’abril de 2014, amb la mort de 304 persones, moltes de les quals eren estudiants de la ciutat d’Ansan. Llegiu-ne la crònica de la mateixa Carla Rovira, a qui li agraïm i li reconeixem la profunda valentia i generositat per haver afrontat un repte tan ambiciós des d’un punt de vista emocional. Felicitats.
15 d’abril de 2016, plaça central de l’avinguda on es durà a terme el festival d’arts de carrer a Ansan, Corea del Sud. Un grup d’adolescents frenen l’entrada dels adults a la part central de l’àgora: és un espai exclusiu per a les menors de 20 anys, l’edat en què es compleix la majoria d’edat al país. Les cares esperen amb solemnitat, les mirades atentes a una pantalla que passa en loop imatges d’un naufragi, el del ferri Sewol, del qual l’endemà es commemora el segon aniversari. Per primer cop, perquè l’any anterior va ser prohibit l’homenatge en record de les víctimes. Tampoc l’any anterior es va celebrar el festival; aquest cop sí, per retre homenatge a les víctimes. Llegir més…
-
FiraTarrega, General 14/03/2016 Àrea de comunicació
La interculturalitat no és qüestió d’imatge
La imatge gràfica de FiraTàrrega 2016 és el resultat d’un llarg procés de debat i de treball que ha culminat fa uns pocs dies amb el llançament a través de les xarxes socials dels 5 cartells que ens serviran per cridar l’atenció a la ciutadania sobre les activitats escèniques que tindran lloc al llarg de tot l’any a la ciutat de Tàrrega i, més especialment entre el 8 i l’11 de setembre propers.
Intentem ser coherents i ens preocupa molt que la imatge de l’edició de la Fira sigui una bona carta de presentació i una declaració de principis per als continguts que arribaran amb la programació que ha seleccionat la direcció artística. Llegir més…
-
Arts de carrer, FiraTarrega, Mercats, Política cultural 01/10/2015 Àrea de comunicació
Els reptes d’un mercat escènic internacional
Per Oriol Martí Sambola. Director executiu de FiraTàrrega
FiraTàrrega 2015 ha estat una excel·lent edició on s’ha pogut visualitzar la culminació de 5 anys de treball d’aquest model desplegat d’exhibició, producció i formació. Dels 56 espectacles de les companyies de la programació oficial, aproximadament un 20% formaven part del programa de Suport a la Creació, mentre que un d’elles va ser el projecte final dels alumnes del Màster de Creació en Arts de Carrer de l’edició 2015.
D’altra banda, i en part gràcies a l’impacte del Fresh Street #1, les primeres jornades de reflexió i debat entorn de les arts de carrer a Europa organitzades per Circostrada i FiraTàrrega, s’han batut rècords d’assistència de professionals, amb 909 inscrits pertanyents a 535 entitats, dels quals 523 són catalans, 117 de les resta de l’estat i 269 internacionals. Llegir més…
-
General 25/08/2015 alumnesmaster
Alumnos Máster – Creación del espectáculo “Astillas”
Un espacio habitado. Lleno de aulas, pizarras y corredores. Dotado de un carácter definido por su uso en la actualidad. Pero entre sus numerosas habitaciones, muchas de ellas sin aparente acceso, se esconde historias esperando a ser redescubiertas.
Los alumnos del Máster de Creación en Artes de calle, en conjunto con la directora alemana Sigrun Frisch, iniciamos el proceso de resignificación de la Escuela Pía en Tárrega a través de una acción In Site. Con ello buscamos desenterrar las anécdotas que plasmaron su estructura y que parecen haber sido olvidadas en el tiempo, pero que aún, de forma latente, siguen manifestándose de una manera u otra en la idiosincrasia targarina. Llegir més…
-
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, General 22/06/2015 Àrea de comunicació
Sobre la necessitat de les arts de carrer avui
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
Les arts de carrer que es produeixen en l’actualitat són un gènere artístic inclusiu. Un espai que cal abordar, ja sigui des del punt de vista del comunicador, l’artista, el programador, el polític o l’investigador, des d’un paradigma obert. Tota aquella producció artística pensada per a ser representada a l’espai públic ha de ser entesa com una forma d’art de carrer.
L’espai públic, en tant que motor de significats, i amb tota la dimensió simbòlica que representa, suggereix infinites possibilitats artístiques. Cada territori, temps o habitant són un univers. En mans dels creadors i programadors recaurà la tasca de ser capaç d’escoltar la història de cada lloc, llegir les pistes que revela l’urbanisme de cada ciutat, copsar la manera de viure i entendre la vida dels seus habitants o estudiar les perspectives de recepció que aquesta ofereix. L’art té sentit quan té en compte el context de representació. L’art té sentit quan el context forma part de l’obra. Llegir més…
-
Art comunitari, Art inclusiu, Arts de carrer, FiraTarrega, Suport a la Creació 14/04/2015 Àrea de comunicació
Sobre programació i participació
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic de FiraTàrrega
L’accés a la cultura, a la cultura en majúscules, i no al simple i molt lícit entreteniment, és avui dia una cosa de ben pocs. És un fet que va molt més enllà del 21% d’IVA vergonyant que grava la producció escènica a l’Estat espanyol i que pot explicar-se si fem un simple cop d’ull a la complexió de la societat de la qual formem part.
Som més que homes, més que homes i dones, més que vells i velles, més que nens i nenes. Som més que blancs, som molt més que cristians -practicants o no-, o més o menys hereus de la moral cristiana que ha ordenat occident el darrer mil·lenni. Som molt més que les nostres capacitats físiques i mentals, som molt més que el lloc on vivim, que la nostra nació, la nostra cultura i la nostra llengua materna. Som molt més que el nostre patrimoni material, que la nostra educació, la nostra orientació sexual, la nostra salut i les nostres malalties. Som molt més que una única manera d’entendre el món. Som tot i res. Som diferents, cadascun de nosaltres.
L’activitat cultural amb què ens relacionem no és inclusiva. Els equipaments del país no són prou integradors, facilitadors de ciutadania, la casa de tothom. Si ens fixem en les cartelleres dels grans espais públics dedicats a la creació i a l’exhibició escènica, observarem que la seva programació no reflecteix, ni de lluny, la realitat social del nostre entorn, ni el que som avui, ni el que ens passa. Si a la província de Lleida, per exemple, una de cada cinc persones és nouvinguda, per què continuem entestats a produir espectacles escrits a occident per occidentals? Llegir més…
-
General 13/04/2015 alumnesmaster
Pera Tantiñá.
Ens parla de la intuició, el respecte, i de la veritat no absoluta. Quin és el secret del gran èxit de la fura? Són una gran família que es coneixen des de fa molt de temps, i són conscients que un sòl no pot fer-ho tot, per tant no els queda altre que compartir el seu ego i reconèixer que les idees circulen. Cada creador té un món imaginari diferent y aquest fet es reprodueix a l’espectacle. Però no hem d’oblidar els seus orígens, la Fura dels Baus, va començar defensant la participació del públic, aconseguint que aquest visqui experiències inolvidables.
D’on parteix aquest creador? Ell afirma que els detalls petits són el que creen les grans obres. Pera Tantinyà ens parla de les tres parts: presentació. nuu i desenllaç. I ens diu que aquestes 3 parts també poden ser dividides en 3, i així infinitament, com els fractals.
Una de les seves obres és la Xarxa humana, un element escenogràfic, a on participen més de 80 persones del lloc a on és fa l’espectacle. I el qual Pera aprecia molt, ja que és crea un moment molt especial entre els participants la companyia i el públic. Alguns alumnes del màster van poder viure l’experiència d’estar penjats a la Xarxa humana, a la ciutat de Monterey (Mèxic).
-
General 22/03/2015 alumnesmaster
Alumnos Máster – Creatividad y nuevas tecnologías
Pep Salazar, director ejecutivo del Festival OFFF, es quien nos ha sumergido en los diversos mecanismos y posibilidades de incorporar las nuevas tecnologías como una herramienta poderosa que permite potenciar a grande escala nuestro trabajo como creadores, productores e interpretes.
Siendo esta la era digital, donde el continuo movimiento de informaciones e imágenes hacen inevitable pensar proyectos artísticos que incluyan y desarrollen nuevos lenguajes que se enriquezcan gracias a la común unión de distintas disciplinas artísticas, con particular énfasis en la integración de artistas visuales que usan la tecnología como material de comunicación.“Station to Station” es un ejemplo poderoso que rompe con el clásico esquema de fragmentación de como se trabaja y manifiesta la creación cultural. El Artista Visual Doug Aitken se embarca en un experimento que explora en un mundo menos material con una dirección mas nómada tanto en la creación artística, su exhibición y participación. Utiliza un tren para viajar itinerante por el territorio de Estados Unidos desde el Atlántico al Pacifico, por diez ciudades distintas. Alojando una comunidad creativa compuesta por 61 artistas en continuo cambio teniendo cada uno un minuto de grabación donde se muestra su trabajo capturado en momentos a través del viaje. Estas 61 filmaciones en su conjunto forman un caleidoscopio de experiencias y producciones artísticas, englobando una cultura creativa. Aquí el link del proyecto…
http://stationtostation.com/ -
General 18/03/2015 alumnesmaster
Alumnes Máster – Jordi Jané
La semana pasada concluimos un capítulo sobre Estéticas de Circo, profundizamos en la diferenciación del circo clásico y el contemporáneo; de Clown, Payaso y Augusto…
Les compartimos el dato par aquellos que tienen la curiosidad:
El circo contemporáneo nace en la calle, después de la revolución de Mayo del 68′, en Francia. En Cataluña comienza hasta el 75′ con la muerte de la dictadura, lo que genera un aoje de cultura y artes.
Si la curiosidad les da para más, les recomendamos éste filme “I CLOWNS” del maestro Federico Fellini, donde podrán adentrarse en el mundo del circo y los payasoshttps://www.youtube.com/watch?v=9AXDizauZn4
“El circo es el último vestigio de una sabiduría antigua, ancestral, iniciática” (Jean Ziegler, sociólogo suizo, 1934).
