-
Arts de carrer, Arts escèniques, Comunitat, Espectacles, FiraTarrega, Suport a la Creació 25/10/2021 Àrea de comunicació
Tornar
Finlàndia. La Veronal. FiraTàrrega 2010 © Elba Romero
Per Marcos Morau, director de La Veronal
Tornar.
Érem joves, els obstacles no tenien encara forma de monstre, ni teníem símptomes de cansament i ens semblava que podia seguir sent així per sempre.
Al nostre voltant observàvem un món nou, ple de vida, de moviment, d’un progrés incansable i sentíem en nosaltres el vigor i l’ànim necessaris per mantenir el pas fins a arribar a algun lloc.
Érem joves quan vam aterrar per primera vegada a FiraTàrrega. Llegir més… -
Arts de carrer, Arts escèniques, FiraTarrega, La Llotja, Política cultural, Professionals 18/10/2021 Àrea de comunicació
Què hi pinteu aquí?
Per Ester Bartomeu, vicepresidenta de l’AADPC.
Acte celebració 40è aniversari FiraTàrrega. Foto: Núria Boleda, 2021
Fa 40 anys estàvem en un moment convuls de revolució social: l’intent d’assassinat del Papa, l’intent d’assassinat del president dels Estats Units, el cop d’estat del 23F… Per tant, havien de sorgir coses noves per sortir de la depressió, de l’opressió… i, evidentment, la cultura havia d’estar a l’alçada i abanderar la lluita. Van néixer Vol Ras, El Tricicle, La Cubana, i tants altres. Llegir més…
-
Arts de carrer, FiraTarrega, Política cultural 11/10/2021 Àrea de comunicació
Llarga vida a la Fira
Per Pau Llacuna i Ortínez. Exdirector executiu de FiraTàrrega
Foto: Pau Llacuna
Quan la Natàlia Lloreta, la directora executiva, em va demanar que expliqués, en aquest acte del 40è aniversari, una vivència personal relacionada amb la Fira, inicialment vaig pensar en tres frases, que tot sovint utilitzava en la gestió quotidiana de la Fira. Llegir més…
-
Arts de carrer, General 04/10/2021 Àrea de comunicació
No deixeu d’emocionar-nos
Per Jordi Muntada. Espectador de la Fira
Jordi Muntada
Amb aquest text de Jordi Muntada iniciem la publicació d’una sèrie de 4 articles que recullen les intervencions que es van fer en el marc de l’acte de celebració dels 40 anys de la Fira a la plaça dels Comediants de Tàrrega, el 9 de setembre de 2021.
Ara fa 40 anys que vaig sortir a fer un tomb pels carrers de Tàrrega. Era la festa major i em vaig trobar que hi passaven coses que no havia vist mai, cercaviles imparables, titelles gegants, que si el sol, que si la nit, dracs, fum… Llegir més…
-
Arts de carrer 20/09/2021 Àrea de comunicació
El teatre, eina de transformació social
Per Maite Trepat, directora del Grup Alba, entitats d’economia social.
FOTO: 2019. Mission Roosevelt. Tony Clifton Circus. Espectacle que visibilitzava les dificultats inherents a les limitacions físiques en l’espai urbà © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.
L’espectacle Mission Roosevelt de Tony Clifton Circus ens aporta el gran valor social del teatre, aquell paper que durant molts anys la Fira ha vetllat per aconseguir: commoure, sensibilitzar, experimentar en primera persona i, si ha calgut, riure’s de la diferència, de les barreres que com a societat tenim, per ajudar a trencar murs. Amb una gran frescor, trencant tabús, amb diversió i humor, Mission Roosevelt no deixa indiferents els espectadors, que passen a ser actors, asseguts en una cadira de rodes, experimentant una vivència que els marcarà de per vida, sortint de l’espectacle amb una altra mirada envers les persones que tenen la mobilitat reduïda, exclosos de moltes oportunitats, i esdevenint agents de canvi. Quin gran encert de la Fira programar un espectacle que converteix el teatre en una eina potent i inspiradora de transformació social.
-
Arts de carrer 13/09/2021 Àrea de comunicació
Sonet als 40 anys de FiraTàrrega
Per Josep Pedrals, poeta.
FOTO: 2017. Momentos estelares de la humanidad. Eléctrico 28. Espectacle basat en el llibre homònim de Stefan Zweig. © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.
Cada adormir-se fa de mesura
del comediant que portem a dins
quan ens forcem en la positura
per fer-nos creure que ja dormim.No cal mirar-nos de gaire altura
per adonar-se que som petits,
que en el teatre de la natura
som uns pallassos avergonyits.Som una tendra caricatura,
no ens cal cap màscara per fingir,
però juguem a fer-nos-en burla
per refrescar-nos que això és així,
que en el defecte i la desventura
tothom fulgura i és ben bonic. -
Arts de carrer, General 06/09/2021 Àrea de comunicació
Els testos s’assemblen a les olles
Per Eduard Ribera, escriptor.
FOTO: 2013. Pelat. Joan Català. Espectacle a la plaça de les Nacions sense Estat de Tàrrega. © Martí E. Berenguer. Arxiu FiraTàrrega.
Encara que alguns cops les aparences enganyen, normalment els testos s’acaben assemblant a les olles. En aquest nostre país curull d’acomplexats provincians, sovint la tradició s’ha confós amb una determinada moral, amb el folklore o, encara pitjor, amb l’antítesi de la modernitat. Per pura ignorància, de vegades passa que els que estan a la cua somien ser els primers, els abanderats, els líders, els capdavanters, els excel·lents. I, és clar, ja se sap que l’orgull i la pressa són consellers nefastos. Més que res perquè l’ansietat fa que ens obsedim en objectius inassequibles i ens oblidem de les habilitats que ens són naturals. Fer-se gran, créixer, és esdevenir conscient que, efectivament, els testos s’assemblen a les olles, que no és aconsellable construir en zones inundables, que l’aprenent era la figura idònia en la transmissió dels oficis o que abans de parlar cal escoltar els qui en saben. Malauradament, aquest nostre país curull d’acomplexats provincians sovint avança en direcció contrària, perquè es prenen decisions pensant en abanderar, liderar, ser capdavanters i excel·lir. Per postureig estadístic. Sense tenir en compte el coneixement ancestral del qual som dipositaris i que hauríem de preservar, de totes totes, per a les generacions que ens han de succeir.
-
Arts de carrer, General 30/08/2021 Àrea de comunicació
Somni d’una nit de Sol
Per Oriol Martí Sambola, gestor cultural i exdirector executiu de FiraTàrrega.
FOTO: 2002. Amor diésel. La Viuda y Sol Picó. Espectacle inaugural de gran format a l’Av. Tarradellas de Tàrrega. © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega.
I t’ho explica per telèfon: una vegada i una altra, conduint per l’AP-7, Sol Picó assenyalava aquella exposició de carretera: excavadores, braços articulats, rodatges, torns i greix negre, aparcats, expectants, a peu de via. Vull un espectacle amb vosaltres, aparells motoritzats. Conduir-vos, fer-vos viure. Ferros i rodes en escena. Brogireu perillosament, sacsejant tres dones tendres. Viurem, tots, un somni breu sense sentit. Sereu arts de carrer!
Kike Blanco i Sol Picó. Un(a) vídu(a) i una xe. Al volant David Climent, Joan Manrique i Pablo Molinero. A la pala Leo Castro, Maribel Martínez i Marielle Morales. Valents.
ELLA –Malvat ! M’has enamorat ! Hauré de lligar-me el cor amb corda per no perdre’l pel camí. O et disseco i t’emporto cap a casa? Ets tan gran i embrutes de gasoil quan et mous pel passadís. Què faig, què fem?
MÀQUINA –Brrrrrrrrrrrrr, brrrrrrrrrrrr!
ELLA –I si hi poses de part teva? I si no remugues tant? Treus tant fum, treus tant fum!
MÀQUINA –Brrrrrrrrrrrrr, brrrrrrrrrrrr!
És Deus ex machina i una Síndrome d’Estocolm, amor dièsel per a tothom. Somni d’una nit de Sol. FiraTàrrega: no hi ha històries impossibles, ni nits sense teatre, ni places plenes quan tot s’acaba ni places buides quan tot comença. Món, gent, gas, pols, foc, fum, cor, déu, fosc, cant, art, bell, oh!
Queda inaugurada la vint-i-dosena Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega.
-
Arts de carrer 23/08/2021 Àrea de comunicació
Àtoms socials
Per Josep Perelló, físic i catedràtic de la Universitat de Barcelona. Líder del grup OpenSystems
FOTO: 1999. The bells. Els australians 5 Angry Men, a la plaça Major de Tàrrega © Núria Boleda. Arxiu FiraTàrrega.
La població d’una ciutat augmenta de forma molt considerable periòdicament. El fenomen pot explicar-se per l’activació d’un intens camp de força que fa que àtoms de racons geogràfics distants sentin una atracció de naturalesa desconeguda. Els àtoms queden atrapats a la ciutat fins que el camp de força es desactiva, al cap d’uns dies. Observacions més precises permeten afirmar que el camp no té una única font. Respon a una successió d’activacions i desactivacions de camps d’atracció diversos, repartits per la ciutat. Els focus tenen intensitat i durada variable. Els àtoms que senten l’atracció s’ordenen amb una simetria circular que no deixa de ser sorprenent donada la seva coneguda tendència al desordre. La simetria només queda distorsionada per l’arquitectura irregular de l’entorn. En el cas de la foto, la Plaça Major. S’hi observa com el camp de força és creat per un número reduït d’àtoms. Aquests pocs àtoms de naturalesa anòmala situats al centre tenen una formidable capacitat d’atracció. Els àtoms que omplen la plaça queden congelats, malgrat les altes temperatures. La desactivació del camp d’atracció sempre va precedida per l’alliberament d’energia en forma de forts aplaudiments. Aquesta energia compensa l’esforç dels àtoms de naturalesa anòmala que han estat capaços d’atreure la ingent quantitat d’àtoms. Es necessitaran observacions durant com a mínim 40 anys més per tal d’entendre la veritable naturalesa del fenomen.
-
Arts de carrer, General 16/08/2021 Àrea de comunicació
Quatre dècades mirant-nos al mirall
Per Sara Bailac Ardanuy, poeta.
FOTO: 1986. Albert Vidal. Instal·lació – Performance L’home urbà a la plaça Major de Tàrrega © Assumpta Burgués. Arxiu FiraTàrrega.
I la imatge que reflectiu
se us pot desprendre de la persona
i restar fixa al mirall per sempre.
Joan BrossaAfaitar-se, llegir el diari, escriure a màquina i dormir. Al carrer de Tàrrega, envoltat de tanques, l’any 1986 Albert Vidal exhibia durant 42 hores seguides la vida quotidiana d’un home urbà. Menjar una mica, quedar-se a la lluna, seure al sofà i passejar. L’espectacle de la vida quotidiana que es converteix en mirall que inquieta, que agrada o que horroritza a qui el contempla. La performance que reflecteix imatges -potser amables, potser grotesques- on no sabem, volem o podem reconèixer-nos. Una instal·lació-performance que va passar per zoològics de tot el món amb gran èxit: persones contemplant l’home urbà, vora la gàbia dels ximpanzés, les zebres i els ossos. Un ciutadà normal i corrent, educat, ben vestit, en silenci: un homo sapiens sapiens. Un exercici, podríem dir-ne, antropològic però sobretot provocador. Quants més reflexos hem tingut davant, hem anat a buscar, ens han sorprès tot aquest temps als carrers de Tàrrega? Quantes emocions, reflexions, provocacions han deixat empremta en la ciutat i conformen l’aura que reviu cada setembre? Què han estat aquests 40 anys de Fira sinó quatre dècades posant-nos davant del mirall?
