-
Arts de carrer, Arts escèniques, Programació, Públics 09/12/2013 Àrea de comunicació
Història d’un programador
Per Jordi Duran i Roldós, director artístic. Text publicat a El Cartipàs d’Olot el desembre de 2013
Un mòbil que sona. Un grup de nens inquiets asseguts a primera fila. Una persiana, una rialla, un home amb incontinència verbal i una dona baixa que vol que una dona alta la deixi passar al seu davant. Una mare intrèpida que avança entre els espectadors i dóna un entrepà embolicat amb paper de plata a un dels nens asseguts a primera fila. Un pare seductor que parla amb una altra mare i un nen somicós que mig plora en un cotxet. Un grup de joves amants del teatre que arriba a mitja funció. Un ocell que passa. El nen de l’entrepà que llença una bola feta amb el paper de plata a l’artista. La mare del nen de l’entrepà que ni s’immuta. Un avi que entra en escena a recollir-lo, s’atura al centre de la plaça i riu una gràcia de l’artista davant dels espectadors. Els espectadors que riuen de l’avi descol·locat rient de l’artista al centre de la plaça. Un fotògraf que creu que ha trobat una bona foto. L’avi que es creix i l’artista que lluita per incorporar la intervenció de l’avi a l’espectacle. El programador que aparta el fotògraf que també s’ha animat a entrar en escena. El fotògraf que s’ofèn i el programador que s’enfada perquè se sent policia. El programador se sent frustrat perquè els espectadors no respecten l’art ni l’artista. El grup de joves amants del teatre marxen fent soroll i un gos els borda. Una dona de mitjana edat que va sovint al teatre pensa que si ella fos aquell gos mossegaria un dels joves. Llegir més…
